Els treballadors perden una mitjana de 1.410 euros de poder adquisitiu des de 2018
Un informe de l’Instituto Juan de Mariana assenyala que la inflació i la no-deflactació de l’IRPF han absorbit el 89% de les millores salarials, pesi al màxim històric en sous
Els aliments acumulen des del 2018 una pujada del 37,9 per cent.
Els treballadors espanyols han patit una minva mitjana de 1.410 euros en el seu poder adquisitiu des de 2018, segons revela un recent estudi elaborat per l’Instituto Juan de Mariana. Aquesta pèrdua es deu principalment a dos factors: l’escalada acumulada dels preus i l’efecte de l’anomenada "progressivitat en fred" provocada per l’absència de deflactació en l’Impost sobre la Renda de les Persones Físiques (IRPF).
L’anàlisi destaca que la combinació de l’impacte directe de la inflació i la decisió de no indexar tant l’IRPF com les cotitzacions socials per compensar l’alça de preus ha suposat, a la pràctica, un gravamen del 123% sobre les millores salarials que podrien haver obtingut els contribuents. Aquest escenari s’hauria evitat si els preus s’haguessin mantingut estables i l’IRPF s’hagués actualitzat conforme a l’IPC. "El que a priori són 6.013 euros d’increment salarial són tot just 663 euros de millora del poder adquisitiu, de manera que la inflació ha absorbit el 89 per cent de la pujada", assenyalen els experts de l’Institut.
Durant el sexenni analitzat, la inflació acumula un increment del 21,3%, assolint un alarmant 37,9% en el cas específic dels aliments. L’Institut Juan de Mariana qualifica aquesta situació com "l’escalada més gran dels preus de les tres últimes dècades". Per la seua part, la inflació subjacent ha experimentat un augment del 18,8% en el mateix període.
Salaris nominals a l’alça però poder adquisitiu estancat
Malgrat que els salaris nominals s’han revaloritzat aproximadament un 22,2% des de 2018, la seua evolució real, una vegada ajustada per la inflació, mostra una millora gairebé testimonial del 2%, segons els càlculs de l’informe. Aquesta situació contrasta amb les dades de l’últim Monitor d’Oportunitats i Satisfacció en l’Ocupació d’Adecco, que assenyala que el salari mitjà nominal a Espanya va augmentar un 3,8% interanual el 2024, assolint els 1.987 euros mensuals, la qual cosa representa un nou màxim històric que continua la tendència alcista iniciada el 2021.
Tanmateix, aquest increment nominal representa el segon més baix dels últims quinze trimestres, només superat pel 3,4% registrat durant el segon trimestre de 2021. A més, en considerar l’efecte combinat de la inflació i la fiscalitat, el resultat net és una pèrdua efectiva de poder adquisitiu per a la majoria dels treballadors.
Impacte desigual en la societat espanyola
L’estudi també posa de manifest que el nivell de renda per càpita dels espanyols, que el 2018 suposava el 91,3% de la renda mitjana europea, ha experimentat un lleuger retrocés fins situar-se en el 91% el 2023. Paral·lelament, l’última Enquesta sobre Condicions de Vida evidencia un increment de la taxa de pobresa (mancança material severa), que ha passat del 7,7% al 8,3% entre 2019 i 2024.
Els experts de l’Institut adverteixen que les cases pertanyents al 20% de menor renda estan patint amb especial intensitat els efectes de la inflació. "El 2024 van gastar 1.804 euros més per comprar l’equivalent a 1.096 euros menys de béns i serveis", calculen els responsables de l’informe, subratllant així l’impacte regressiu que l’actual conjuntura econòmica està tenint en els segments més vulnerables de la població.
