Aquest és el municipi més 'pobre' de Lleida, també a la cua de Catalunya
Amb una renda per càpita de 12.421 euros, aquest municipi lleidatà se situa un 30% per sota de la mitjana catalana
La cruïlla que dona accés a Montferrer i Castellbó.
Montferrer i Castellbò s’ha posicionat com el municipi més pobre de Lleida i de tot Catalunya, amb una renda per càpita de tot just 12.421 euros el 2022, segons les últimes dades publicades per l’Institut d’Estadística de Catalunya (Idescat). Aquesta xifra representa més d’un 30% per sota de la mitjana catalana, que es va situar en 19.140 euros per habitant, la qual cosa reflecteix la notable desigualtat econòmica existent entre els diferents territoris de la comunitat autònoma.
En l’extrem oposat es troba Sant Just Desvern, que es va coronar com el municipi català amb més renda per habitant, assolint els 30.352 euros, més del doble que Montferrer i Castellbò. Tras Sant Just, destaquen diversos municipis del Maresme amb xifres molt superiors a la mitjana: Tiana (26.539 euros), Alella (26.404 euros) i Teià (26.046 euros). El contrast territorial és evident, ja que juntament amb Montferrer i Castellbò, uns altres sis municipis formen el grup amb rendes més baixes de Catalunya: Castelló d’Empúries, La Jonquera, Salt, Lloret de Mar, El Perelló i Riba-roja d’Ebre, tots ells amb ingressos per habitant un 30% inferiors a la mitjana regional.
Creixement generalitzat de la renda familiar
A nivell comarcal, el Barcelonès se situa al capdavant amb una renda mitjana per habitant de 21.297 euros, superant en un 11,3% la mitjana catalana. L’informe de l’Idescat també revela una dada positiva: el 87% dels 468 municipis catalans amb més de mil habitants van experimentar un creixement positiu en les seues rendes durant 2022, la qual cosa demostra una tendència general favorable malgrat les desigualtats territorials.
Aquest increment generalitzat de la renda familiar disponible s’explica principalment per dos factors econòmics clau: d’una banda, el notable augment de la remuneració dels assalariats, que va créixer un 8,3%, i per un altre, l’increment de l’excedent brut d’explotació, que va avançar un 3,9%. En contraposició, les prestacions socials van experimentar un descens del 2,8%, una dada que reflecteix la recuperació econòmica postpandèmia i la reducció dels ajuts extraordinaris implementats durant la crisi sanitària.
