Raimat inicia la verema amb unes expectatives de qualitat "molt bones"
El celler veu amb incertesa els aranzels dels Estats Units, on exporta entre el 5% i el 10% de la producció

Una treballadora cull raïm al celler Raimat, al Segrià.
El celler Raimat ha començat aquest dimarts la verema una mica més tard de l'habitual, en un any de contrastos marcat per les calorades del mes de juny i nits fredes al juliol. El director, Joan Esteve, ha explicat que el fred ha endarrerit una mica les feines, però que les expectatives de qualitat són "molt bones".
Les baixes temperatures han mantingut "les aromes, els àcids i les qualitats del raïm, i això fa pensar que serà un any de grans vins blancs", ha detallat.
Raimat preveu una collita "normal", d'uns 6 milions de quilos de raïm per als vins del celler i d'uns 12 milions per a l'elaboració de cava.
Mentrestant, l'empresa veu amb incertesa els aranzels dels Estats Units, on ven entre el 5% i el 10% de la producció.
La verema a Raimat arrenca aquests dies a les sis del matí i acaba cap al migdia, amb l'objectiu de preservar les qualitats del raïm i evitar les hores de més calor a la vuitantena de treballadors que cullen els gotims al camp. Les feines es fan ara de forma manual per poder triar el raïm en un moment en què la maduració encara és irregular, però d'aquí a unes setmanes la campanya ja serà del tot mecanitzada.
El director d'aquest celler de la DO Costers del Segre ha assenyalat que durant l'època del verol i de la maduració ha fet "més fred del normal" i això ha endarrerit una mica l'inici de la verema respecte a un any normal. Amb la bona qualitat assegurada, Raimat espera una verema "normal". "No és un any excepcional i tampoc ens hem vist afectats per cap gelada o pedregada com l'any passat, cosa que va minvar la producció un 20%. Tenim molt bones perspectives per enguany", ha afirmat Esteve.
Amb unes 2.000 hectàrees de vinya de producció ecològica, el celler lleidatà confia assolir la seva mitjana productiva, que se situa al voltant dels 6 milions de quilos de raïm per als seus vins i al voltant d'uns 12 milions de quilos més per a la resta de vins de base cava. La verema ha començat amb la varietat chardonnay per a escumosos i continuarà amb el pinot noir, el xarel·lo, el chardonnay per a vi, l'albarinyo, el godello i les primeres varietats de raïm negre, que s'acabaran de collir a finals d'octubre.
Nova planta d'autocompostatge
Raimat ha invertit aquest any uns 150.000 euros per construir una planta d'autocompostatge que li permet reaprofitar els residus del celler i de la vinya, i convertir-los en un adob orgànic que fins ara havia de comprar. "És un concepte d'economia circular i de viticultura regenerativa amb el qual tornem a la vinya el que en va sortir i que ens permet que pràcticament tot l'adob que utilitzem sigui adob orgànic compostat generat per nosaltres mateixos", ha explicat Joan Esteve.
A l'expectativa dels aranzels
D'altra banda, Raimat es manté a l'expectativa de l'impacte que pugui tenir en les vendes el 15% addicional d'aranzels al vi imposat pels Estats Units i que està previst que entrin en vigor aquest dijous. Segons Esteve, el celler ven al país nord-americà entre un 5% i un 10% de la seva producció, però l'empresa té allà la seva pròpia importadora i confia que això n'esmorteeixi els efectes.
"No és només l'augment d'aranzels, sinó que el canvi euro-dòlar també ens perjudica i tot plegat és un còctel que no és massa positiu, però encara és massa d'hora per avaluar si això tindrà un gran impacte en les vendes, perquè afecta de forma uniforme a tots els productors europeus i tots ens en veurem perjudicats", ha assenyalat el director del celler. El mercat dels EUA és el segon en importància per al producte català.
Raimat ven a Catalunya al voltant del 50% de la seva producció i la resta de mercats de la marca són l'estat espanyol, els països nòrdics, juntament amb els Estats Units, i també el Japó i la resta de països europeus. El celler és propietari de la vinya més gran d'Europa amb tota la seva producció certificada com a viticultura sostenible i una de les primeres a fer la verema al continent.


