Lleida copa les poblacions catalanes amb pitjors índexs socioeconòmics

Lleida copa les poblacions catalanes de més de 500 habitants amb pitjors resultats socioeconòmics. Barbens és la que en surt pitjor parada perquè tenint en compte que la mitjana catalana és de cent punts, aquest municipi del Segrià amb prou feines en registra 54,4. De les 27 poblacions amb resultats per sota de la mitjana, Lleida en té una quinzena.

Matadepera torna a ser el municipi de més de 500 habitants amb l’índex socioeconòmic més gran (IST) de Catalunya, segons l’últim informe publicat ahir per l’Institut d’Estadística de Catalunya, amb dades del 2022. L’estudi atorga 100 punts a la mitjana catalana i aquest municipi assoleix els 130. A la cua se situa Barbens (54,4), mentre que la ciutat de Lleida en té 91,5.

L’IST concentra en un sol valor informació de diversos indicadors. Un és el pes dels treballadors de baixa qualificació sobre la població ocupada entre els 20 i els 64 anys. En aquest apartat, Soses té el pitjor resultat de Catalunya (39,1%), mentre que Matadepera assoleix el millor registre (3%). Talarn té l’índex més baix de població ocupada en aquestes edats, amb un 37,1%, mentre que la mitjana catalana és del 66,5% i a Masies de Roda arriba al 81%. Un altre dels indicadors és el del percentatge de veïns que no tenen estudis postobligatoris, a Fontanals de Cerdanya només són l’1,1%, mentre que a la Jonquera, el 57,6%; i a Barbens, el 56,1%. Els estrangers de països de renda baixa o mitjana són menys de l’1% del total a Guils de Cerdanya o Monistrol de Calders, però a Guissona són el 52,3% i a la Portella, el 37,5%. I la renda mitjana per persona, que a Catalunya se situa en els 15.519 euros, es dispara fins als gairebé 25.000 a Matadepera o Bolvir, mentre que a Salt o Massalcoreig es queda en els 10.000 euros.

Amb tots els resultats, l’informe recull 27 municipis de Catalunya amb els pitjors índexs socioeconòmics territorials, amb una quinzena de la demarcació de Lleida. Són Barbens (54,4 punts davant la mitjana catalana de cent), Seròs (67,2), Aitona (67,4), la Granja d’Escarp (67,6), Massalcoreig (69,3), la Portella (70), Guissona (71,2), Soses (73,8), Torres de Segre (74,2), Maials (75,9), Almacelles (76,4), Alcarràs (77,1), Torrelameu (78,5), Tornabous (79,7) i Balaguer (79,8).

Lleida ciutat

L’índex de la ciutat de Lleida ha empitjorat, del 92,2 de l’any 2021 al citat 91,5 de l’exercici següent. Lleida se situa per sota de la mitjana en població ocupada (89,4) i en renda mínima per persona (94,3 punts), que estima en 14.191 euros. També té pitjors ràtios en treballadors de baixa qualificació (104,8), població amb estudis baixos (100,9), població jove sense estudis postobligatoris (109,2) i estrangers de països de renda baixa o mitjana (113,6), d’acord amb les dades de l’Institut d’Estadística.

Alt Àneu té els millors registres de la província

Alt Àneu és la població lleidatana amb més índex socioeconòmic de tota la demarcació, amb 120,3 punts, tenint en compte que la mitjana catalana és de cent. En total, són una quarantena de termes de Lleida que superen la mitjana, bona part de la muntanya, on el pes del turisme és especialment important, tot i que també n’hi ha un número significatiu del pla, segons l’Institut d’Estadística de Catalunya.

En concret, a més d’Alt Àneu, són els municipis d’Arres (119,1), Espot (118,7), Torre de Cabdella (117,1), Naut Aran (116,1), Es Bòrdes (115,8), Alpicat (114,6), Soriguera (113,5), la Sentiu (113), la Vall de Boí (112,3), Llavorsí (111,6), Bellmunt d’Urgell (112,2), Alòs de Balaguer (110,6), Rialp (110,2), Sarroca de Bellera (110,1), Lladorre (109,6), Camarasa (109,2), Farrera (108,9), Conca de Dalt (108,6), Os de Balaguer (108,3), Benavent de Segrià (107,3), Castell de Mur (107), Baix Pallars (106,2), Salàs de Pallars (105,9), Alins (105,7), Cubells (105,6), Torrefarrera (104,7), Vilaller (104,6), Sort (104,4), Vielha (103,6), Vallfongona de Balaguer (103,5), Tírvia (102,8), les Avellanes (102,5), Torre-serona (101,9), la Guinguerta d’Àneu (101,8), Montgai (101,5), Algerri (101,4), Bellcaire d’Urgell (101) i Àger (100,3).