Teodor de Mas, economista i escriptor: «Ser ric és tenir temps i s’hi arriba gestionant els diners»

L’economista i escriptor català Teodor de Mas (Barcelona, 1973) va publicar el 2023 el seu primer llibre titulat Fer diners i ara torna amb el seu contrapunt, Gastar diners (2025). Com es passa d’un extrem a l’altre?

El meu primer llibre va nàixer gairebé com un manual familiar. Els meus fills em demanaven que escrigués com preníem decisions econòmiques a casa, per si algun dia jo no hi era. Gastar diners és la seua continuació natural: el contrapunt entre guanyar i gastar diners. Reflexiona sobre l’art de gastar bé, invertir amb cap i entendre els diners no com una finalitat sinó com una eina per guanyar llibertat i temps.

Diu que no n’hi ha prou amb guanyar diners, sinó que cal gastar-los bé. Què significa això?

No puc definir “gastar bé” per tot el món. Però l’essencial, siguis ric o pobre, és tenir un pressupost clar: saber quant entra, quant surt i que et sobri alguna cosa. Si treballes i no et sobren diners a final de mes, és que alguna cosa va malament. O gastes massa o guanyes poc, i això és una cosa que cal corregir.

Pensa que tothom té possibilitat d’estalviar?

Sí, encara que sigui dur. Quan la meua dona i jo vam començar, guanyàvem això. Per estalviar, llogàvem una habitació. Vam renunciar a la privacitat, però guanyàvem 300 euros extra que anaven directes a l’estalvi. Els primers anys són els més difícils, però després els diners comencen a treballar per a tu i et donen llibertat.

Aleshores, viure pitjor avui per viure millor demà?

Exactament. Estalviar és renunciar a curt termini per guanyar llibertat en el futur. Un pis que avui et dona pèrdues acabarà pagant-se sol, i d’aquí a uns anys et generarà ingressos. Cada euro invertit és temps que guanyes.

Una vegada que s’ha aconseguit estalviar, com s’ha d’invertir?

Invertir no és tan complex. Hi ha sis vies: accions, empreses privades, immobles, préstecs, negocis propis i actius descorrelacionats com l’art o les criptomonedes. Fins i tot amb 100 euros al mes es pot començar en plataformes de microinversió o crowdlending. El més important és la constància, no la quantitat.

Falta educació financera?

Sí, i molta. La majoria o no pot estalviar, o no saben què fer amb el que estalvia. No invertir és també perdre, perquè la inflació es menja els diners. Cal estalviar i després invertir, encara que sigui poc.

Creu que els joves estan canviant la seua relació amb els diners?

Sí. Les xarxes socials els mostren dos extrems: el consum immediat i la llibertat financera. Molts joves ja parlen sense tabús sobre diners, inversions o independència. Estan més influïts pel model americà: els diners com a eina per guanyar temps i felicitat.