De Lleida a l’elit del pàdel

El llegat de Rafa Nadal arriba també al món del pàdel. És l’ídol de Josep Aymerich Bellmunt, número u d’aquest esport a Lleida i 219 del món amb 125 punts FIP, per al qual el seu exemple és la clau del seu progrés i èxit en el circuit internacional de pàdel. El lleidatà de 27 anys afirma en declaracions a SEGRE que “la meua gran fortalesa és la perseverança, mai em rendeixo a la pista. Lluitaré sempre amb tot el que estigui a les meues mans fins al final i, si perdo, m’aixeco ràpidament per continuar esforçant-me i estar més preparat per al següent partit”.

Josep Aymerich sempre va tenir clar que volia dedicar-se a l’esport professional. És un exemple que mai és tard per canviar de disciplina i amb esforç aconseguir les metes que et proposis. Sobre els seus començaments en el pàdel, explica que “venia de deu anys competint en tenis, aspirant a ser professional, però la realitat és que el meu nivell estava molt lluny del necessari per ni tan sols plantejar-se intentar-ho, així que vaig deixar el tenis frustrat als 18 anys. Va ser començar a competir a pàdel i tres anys després de passió per aquesta disciplina, amb 21 anys, ja era el número u de Lleida amb el meu company d’aquella època, Pablo Burdeos”.

El jugador, esquerrà i d’1,84 metres d’alçada, que va començar la seua carrera al Club Natació Lleida, va decidir fer el salt al circuit professional fa un any i mig. En relació amb el seu rànquing FIP, destaca que “l’estiu del 2023 era el 800 del món, vaig iniciar el 2025 sent el 270 i el meu objectiu és ser top 100 en dos anys”. Malgrat els progressos a nivell esportiu, venint de dos bones actuacions en tornejos FIP bronze aquestes últimes setmanes: subcampió a Manila i semifinalista a Hong Kong, Aymerich subratlla que “el cost de tots els viatges a les competicions a l’estranger és molt alt i és vital aconseguir nous patrocinadors”. “Sens dubte el repte més gran continua sent fer que aquesta professió sigui rendible a nivell econòmic”, assenyala sobre l’alt cost de lluitar pel somni de ser jugador de pàdel professional.

La vida d’un esportista d’elit requereix molta constància, i el lleidatà busca marcar la diferència a base de treball, tant dins com fora de la pista. Respecte a la seua rutina, comenta que “és un estil de vida sacrificat, intento incorporar els millors hàbits possibles, dins de pista m’entreno unes quatre hores al dia, però la part més important és fora, medito, m’alimento i dormo a mida treballant amb professionals. Hi ha gent al circuit que no és tan exigent, però sens dubte que aquest no és el meu estil, jo sento que he de complir el millor que pugui o si no després me’n penediré”. Aquesta mentalitat és la que l’ha portat a guanyar diferents tornejos com el campionat de Catalunya per equips. Ho va aconseguir, entre altres coses, “treballant amb una psicòloga”, diu.

Sense suport per part de la Federació

Sobre ser el màxim representant de Lleida en el pàdel, Josep Aymerich manifesta que “és un orgull, m’encanta representar Lleida. Tanmateix, he de dir que he tingut una espina clavada aquests anys per part de la Federació de Lleida, que mai m’ha donat suport econòmic ni m’ha fet cap reconeixement”. També destaca la bona evolució d’aquest esport a la ciutat: “Veig grans progressos, per exemple el club Aurial Lleida va guanyar el campionat de Catalunya de menors en categoria masculina, fita que no havia aconseguit mai cap club de la ciutat.”