ELS
Ara sí: “Som ACB!”
L’Hiopos cau sense opcions a la pista del Barça, però segella la permanència de forma matemàtica al perdre el Corunya. L’afició lleidatana converteix el Palau al Barris Nord

Els jugadors de l’Hiopos Lleida saluden els centenars d’aficionats que van acudir al Palau. - JAVI ENJUANES
L’Hiopos Lleida va segellar ahir la permanència de forma matemàtica a la Lliga ACB malgrat perdre amb contundència a la pista del Barça (98-72), ja que la derrota del Corunya a Bilbao (79-67), combinada amb el triomf de dissabte del Girona a Andorra (97-106), impedeix que l’equip de Gerard Encuentra caigui fins al penúltim lloc de la taula. Va arribar la derrota més dolça de la temporada, ja que els centenars d’aficionats lleidatans que van omplir les grades van convertir el Palau al Barris Nord i van poder celebrar la salvació al crit de “som ACB!” mentre els jugadors, decebuts per la derrota, van haver de tornar a la pista per saludar.
Cinc minuts va durar la resistència de l’Hiopos Lleida, que no va poder comptar amb Bozic per malaltia, al Palau. Coincidint amb les primeres rotacions, el Barça es va situar amb una diferència de 8 punts (19-11) i Encuentra va haver de demanar temps mort. Un triple de Brizuela va elevar el parcial fins al 8-0, els blaugranes van doblar els lleidatans i un altre encert des de la línia exterior de Raúl Villar, germà de Rafa, va suposar la màxima renda, de 16 punts (31-15). Un triple de Walden sobre la botzina va frenar el cop, per dir-ho d’una forma suau, ja que la superioritat dels blaugranes era notable, especialment en el tir exterior (7-2).
Un intercanvi de cistelles va obrir el segon acte, però no va tardar gens el Barça a recuperar els 16 punts de diferència. Willy Hernangómez i Raúl Villar la van elevar als 17 punts (42-25) abans de la segona aturada d’Encuentra, a 6:12 del descans. Amb quatre punts seguits de l’Hiopos Lleida n’hi va haver prou perquè a Peñarroya li entressin els dubtes. Els seus jugadors es van posar de nou a castigar des de la zona exterior. Punter i Anderson, al qual li van sobrar gestos que no se li van veure a l’Eurolliga contra el Mònaco, van establir els 20 punts de marge (49-29). Els blaugranes veien la cistella contrària com una piscina, encara que la majoria dels tirs eren alliberats. Peñarroya es va permetre el luxe de donar entrada als joves Grujicic i Keita, per arribar al descans manant per 18 punts (53-35). Mirades posades a Miribilla, on el Bilbao estava guanyant el Corunya (42-31).
Si hi havia alguna remota opció de guanyar al Palau, es va esfumar a l’inici del tercer quart, amb un parcial de 8-0 de sortida i una tècnica a Encuentra per demanar una falta sobre Paulí. Malgrat que el tècnic lleidatà va demanar dos temps morts gairebé seguits, no hi havia manera de parar el tsunami blaugrana. Dos triples seguits d’Abrines van establir una màxima renda de 31 punts (70-39), mentre l’Hiopos Lleida vivia d’accions individuals, sense que arribés a destacar cap jugador. Parra va posar la màxima diferència del partit amb un altre triple (80-47) al qual va respondre Batemon amb un altre, amb prou feines el segon del nord-americà. Els 30 punts va ser el desavantatge amb què es va entrar a l’últim quart i els aficionats lleidatans van començar a estar més pendents de Bilbao, on el marcador era de 56-49. Molt ajustat. El matx al Palau va baixar d’intensitat per part local i ho va aprofitar l’Hiopos Lleida per reduir la diferència fins als 22 punts (86-64). Només quedava maquillar lleugerament el marcador i estar pendent de Miribilla, d’on arribaven bones notícies, ja que semblava que al Bilbao no se li escaparia el partit. L’afició lleidatana, que va guanyar per pallissa el matx, va començar a celebrar la permanència, mentre el Barça intentava arribar al centenar de punts. Coses de l’esport. Al final, els blaugranes es van emportar la victòria que no van saber aconseguir contra Mònaco i Corunya aquesta setmana i els lleidatans van marxar tristos al vestidor. A Bilbao quedaven uns escassos 40 segons per acabar el partit. Al finalitzar, van començar els crits de “som ACB!” i “que boti el Barris Nord!”. El Palau Blaugrana estava completament tenyit de color bordeus i els jugadors van haver de tornar dels vestidors per celebrar amb els aficionats que, aquest cop sí, la permanència a la Lliga ACB estava més que segellada.