ALPINISME
Col·leccionista de tresmils
Francesc Català ascendeix els 161 cims que reconeix el Centre Excursionista de Lleida amb aquesta altitud. Ha invertit 31 anys a aconseguir l’objectiu

Francesc Català va passar per un arc de bastons com a homenatge. - GEMMA ESTEVE
Diumenge passat va ser un dia especial per al Centre Excursionista de Lleida. Els seus membres van continuar una particular tradició del centre entregant a un dels seus companys, Francesc Català, el piolet de Juli Soler i Santaló, una eina convertida gairebé en una relíquia que al club es creu que va pertànyer a aquest fotògraf i escalador de principis del segle XX, un dels primers alpinistes del país a coronar l’Aneto (3.404 metres).
Mig centenar de muntanyencs van acompanyar Català al cim de l’Estaranha (3.006 m) per celebrar la seua ascensió a l’últim tresmil del Pirineu que li quedava per conquerir. Han estat 31 anys els que ha invertit a coronar els 161 cims que consten a la llista del Centre Excursionista de Lleida (CEL), recorrent totes les valls, serres i racons més amagats del Pirineu a la recerca dels cims més alts.
Passadís de bastons
Seguint la tradició establerta quan els primers socis del CEL van completar tots els tresmils, Català va rebre en dipòsit el piolet de Juli Soler i Santaló. Una vegada restaurat per un altre membre del CEL Feliu Izard, aquest piolet ha anat passant per les mans dels 18 socis que han completat tots els cims. A dalt, com mana la tradició, tots els acompanyants van formar un passadís amb bastons i piolets en reconeixement a la gesta del seu company, seguit de discursos, abraçades i un brindis amb cava.
Català va mostrar agraïment a la seua família i companys de viatge i va dir que “el difícil, amb perseverança, es torna fàcil. A l’arribar al CEL no entenia gaire aquella obsessió per fer tresmils, però em vaig adonar que completar la llista era gairebé un estil de vida. Ha estat un veritable privilegi comptar amb els companys de viatge que he tingut i haver començat i acabat aquest projecte amb la meua família: Elionor, Oriol i Dídac, i la gent del meu centre”.