Èxtasi final per a l’AEM

❘ Oviedo ❘ Per fi la moneda va sortir cara per a l’AEM. Un conjunt lleidatà que va lluitar fins al final contra el Reial Oviedo i va aconseguir ahir la seua primera victòria en Lliga després d’un gol de Carlota Acín al minut 94 que va desfermar la bogeria a la gespa d’El Requexón (0-1). El triomf va significar molt més que tres punts per sortir de l’última posició de la taula. Va ser un cop moral després d’una setmana molt dura i intensa per la dimissió del tècnic barceloní Joan Bacardit i que es va saldar de la millor forma possible, amb un triomf in extremis quan tot semblava bolcat al 0-0.

No va ser el millor partit de l’AEM, que sota les ordres de l’interí Miquel Seuma va anar de més a menys pel que fa a domini. Això sí, la intensitat i solidesa defensiva no es va negociar ni un sol segon, subjectant l’equip perquè al final, l’excarbayona Carlota s’estrenés aquesta temporada i culminés un matí redó per a les seues.

El cel gris i les quatre gotes durant l’escalfament van precedir un xoc que va començar sota un intens sol a Oviedo. Just després que l’àrbitra Raza Fernández assenyalés el començament del duel, els raigs del sol van il·luminar amb força un terreny de joc en el qual l’AEM va brillar amb llum pròpia. Les del Segrià, per mitjà d’una intensa pressió, van acular un Reial Oviedo incapaç de sortir del seu camp i les ocasions es van succeir. Primer ho va intentar Sílvia Peñalver, sense sort. Després, al minut 12, Evelyn va robar una pilota dins de l’àrea que, amb la portera local vençuda, va ser incapaç de materialitzar víctima de la impaciència per acabar la jugada. Tampoc no va tenir fortuna María Lara que, després d’una centrada lateral, no va arribar a impactar amb la pilota. Tornava a rondar el fantasma de la falta de gol que les acompanya des de principi de temporada.

Després d’aquesta escomesa, el cel es va tornar a ennuvolar i l’Oviedo va sortir del seu camp. Ho va fer amb contundència, dominant la possessió i trobant bones ocasions, totes rebutjades per una gran Lucía Alba, que va ser una assegurança sota pals. Vera Rico, exjugadora de l’AEM, va ser una de les atacants més insistents juntament amb Sheila Garrido. Les dos ho van provar de tota manera, però la falta d’encert i la traça de Lucía va ser clau perquè s’arribés al descans amb un 0-0.

A la represa, el partit es va igualar, malgrat que les ocasions continuaven caient a favor de l’Oviedo. La primera la va tenir Sheila Garrido, al 52, però Sílvia, en primera instància; i Lucía, en segona, van desbaratar l’oportunitat. L’AEM, per la seua part, va ser molt més reactiu esperant la seua oportunitat al contraatac i tan sols va tenir algun tímid acostament que no va posar en perill Laura Martínez. Després de l’equador, tots dos equips van moure la banqueta i Andrea Suárez va fer entrar Ana De Teresa ADT, que va trobar les millors dos ocasions de l’Oviedo al segon temps.

La primera, sola dins de l’àrea, la va enviar per la dreta de la porteria de Lucía Alba i la segona va acabar al lateral de la xarxa després de guanyar-lil’esquena a la defensa. Resistia un AEM que al 87 es va salvar d’un penal en contra després que María Amaya impactés amb la bota a la cara d’una Eva Lois que després d’acabar el duel va abandonar les instal·lacions en ambulància. No li va semblar punible a l’àrbitra i el partit es va trencar.

En els últims minuts, l’AEM va buscar fortuna a través dels contraatacs i la va trobar. Carlota, que havia entrat al minut 79, va rebre una passada llarga de Cintia Hormigo, es va plantar a l’àrea i després de giravoltar amb Martín, la va col·locar a l’escaire (0-1). Es va desencadenar la bogeria en un Requexón on va tornar a sortir el sol per a un AEM que arriba a l’aturada encara en descens, però amb una xutada anímica per mirar el futur amb optimisme.