Pepito Esteve, el ‘presi’ somniador

Pepito Esteve Roure (1918-1979) anava camí de ser un dels grans presidents de la UE Lleida, però la seua prematura mort als 61 anys, víctima d’un infart, va impedir que pogués portar a terme els seus projectes de futur per a un club que pretenia col·locar al mapa futbolístic espanyol. Pepito Esteve, empresari en el món de l’automoció, va arribar a la presidència ja iniciada la temporada 76-77 substituint Luis Nadal. Amb prou feines sense temps per assentar-se, va viure l’ascens a l’acabada de crear Segona B, després d’una reestructuració dels grups de Tercera i després d’un partit a El Collao d’Ontinyent (0-0) en el qual l’empat els permetia ambdós disfrutar de l’ascens. Per a la següent temporada, la seua mà va començar a notar-se: va traslladar les oficines de la plaça Sant Francesc al Camp d’Esports; va estrenar bons vestidors portant-los des de les llotges del Gol Nord als de Tribuna, sauna inclosa, cosa que també va provocar un nou accés al camp dels jugadors i àrbitres; va col·locar les preceptives tanques al perímetre del camp que va afectar de ple, com a tot el futbol espanyol; va normalitzar el nom del club (vegeu el desglossament) i el va immortalitzar amb un escut de forja, realitzat pel mestre Antonio Guerra i que encara llueix a la tribuna, malgrat el nyap dels germans Esteve col·locant el pegat de “Lleida Esportiu”, tapant l’original de la UE Lleida. Fins i tot va obrir un bingo al Shopping Center Ronda com a font d’ingressos per al club. També va instaurar els dinars de feina amb els mitjans de comunicació, amb caràcter mensual, a la mateixa gespa del Camp d’Esports per intercanviar impressions... però, sobretot, el seu gran objectiu era crear una Ciutat Esportiva. Va aconseguir uns terrenys a la carretera de Saragossa. Quaranta hectàrees amb camp amb grades per al filial i el futbol base i un altre d’entrenament per al primer equip, piscina, pistes de tenis, restaurant i local social per als socis. La seua mort el 1979 ho va deixar tot a mig fer.

E

Encara que a nivell de carrer, el Lleida sempre havia estat el Lleida, als mitjans de comunicació i a la Federació seguia esmentat com Unión Deportiva Lérida fins que, finalitzada la temporada 77-78, Pepito Esteve va convocar una assemblea de socis.

En aquesta, a més de rendir comptes de l’exercici que acabava d’acabar i presentar el pressupost del següent, va incloure, en el punt C de l’ordre del dia, la sol·licitud a les autoritats esportives pertinents del canvi de nom de l’entitat, aprofitant que uns dies abans el Congrés dels Diputats havia donat llum verda a la cooficialitat d’idiomes. Així, per 167 vots a favor amb 154 en contra, l’assemblea del 12 de juliol del 1978 va aprovar la proposta. Acabava de nàixer la Unió Esportiva Lleida.