“Juanjo Garra plorava molt recordant la seua filla i la seua dona”

“El cor em deia que no el deixés sol.” Amb aquesta frase resumeix el xerpa Keshab Gurung el moment més decisiu de la seua vida a Rescate al límit, el documental emès dimarts a La 1 d’RTVE. La producció reconstrueix l’intent de rescat de l’alpinista lleidatà Juanjo Garra, que va morir el maig del 2013 al Dhaulagiri, i situa en un dels centres del relat qui va romandre al seu costat fins al final. Keshab acompanyava Garra quan l’accident es va produir a pocs metres del cim de la setena muntanya més alta del planeta. “Jo anava davant, el Juanjo va relliscar i va caure. Al caure em va arrossegar amb ell”, recorda. Immobilitzat a gairebé 8.000 metres i amb una cama trencada, l’alpinista va quedar aïllat juntament amb el xerpa, sense aigua, aliments ni oxigen, mentre s’organitzava un rescat sense precedents. Durant tres nits, Keshab va resistir al costat de Garra en condicions extremes. El documental recull també el deteriorament físic i emocional de l’alpinista: “Li costava molt parlar. Plorava recordant la seua filla [l’Aina] i la seua dona [l’Assumpta]. Trobava molt a faltar la seua família.”

L’operatiu va mobilitzar recursos humans i tècnics coordinats des de Lleida, Istanbul i el Camp Base de l’Everest, a més d’helicòpters contractats en temps rècord. Hi van participar alpinistes com Jorge Egocheaga, Ferran Latorre o Alex Txikon, i el pilot Mauricio Follini, que va aconseguir una evacuació històrica a 7.400 metres. Malgrat tot, Garra no va sobreviure. «Al tercer dia li vaig dir que baixava a buscar menjar i que tornaria. I el Juanjo em va dir: “Sí, ves-te’n a baix”», relata Gurung, encara marcat per aquella decisió. La família de l’alpinista va demanar que no s’arrisquessin més vides i va acceptar que el cos es quedés a la muntanya.