Golejada de la selecció espanyola a Aràbia Saudita (4-0)

La selecció espanyola va reaccionar aquest diumenge amb una golejada incontestable contra l’Aràbia Saudita per sumar la seua primera victòria al Mundial 2026, amb dos gols de Mikel Oyarzabal, un de Lamine Yamal i un altre a pròpia porta d’Hassan Tambakti, tres d’ells en els primers 24 minuts del duel a Atlanta (4-0).

La decisiva tornada a la titularitat de Lamine Yamal i els gols de Mikel Oyarzabal, ambdós canviats al descans, van ser un regal per a Luis de la Fuente, el seleccionador espanyol, que va celebrar el seu 65 aniversari a l’estadi d’Atlanta, al costat de la seua estrella més lluent, el seu golejador més productiu i una victòria indispensable i refermant per 4-0, plena de 'punch'.

Entre el soroll del 0-0 contra Cabo Verde, entre la crítica latent, amb la convicció d’una idea inalterable i amb un rival fràgil, summament inferior, Espanya va guanyar i va contestar amb la voracitat que es pressuposa un favorit, la condició del qual segueix vida, a l’espera de tots els desafiaments majors que l’esperen. L’Aràbia Saudita va semblar un tràmit. Però no ho era.

Qualsevol altre marcador que no fora la victòria hauria disparat els dubtes fins una dimensió inabastable. Si n’hi havia alguna, ja ens les ha. És el poder que va demostrar Espanya en una seqüència de gols, pressió, intensitat i potència que va incloure tres gols en tot just 24 minuts, imparable per al seu rival, des del primer instant del partit.

Ja ho havia anunciat De la Fuente. El camí era el mateix de sempre. El mateix que havia dirigit a Espanya fins el Mundial 2026. La pressió va ser un primer punt d’acció, devorada l’Aràbia Saudita per l’aguait d’Espanya en camp contrari, per la forma amb què es va imposar en les segones jugades, per l’altre futbol, tan necessari, menys visible, que també va manejar la selecció espanyola amb la facilitat que es deu. És fonamental.

Des d’allà, més el talent individual dels seus futbolistes, desplegats amb molta més velocitat en la transició del que va demostrar i va patir contra Cabo Verde, Espanya no li va donar marge al conjunt saudita, capaç d’avançar-se i resistir davant de l’Uruguai, sobrepassat des dels primers minuts per l’ambició i les ganes d’Espanya i els seus propis defectes.

La millor resposta és la més ràpida i concloent. En el minut 10, Luis de la Fuente va sentir l’alleujament del primer gol. Tot va partir d’una sacada llarga del porter rival. La va posar en camp contrari Mohamed Alowais i la va repel·lir Pedri per alt per activar el contraatac, conduït per Álex Baena, una de les quatre novetats de l’alineació juntament amb Pedro Porro, Dani Olmo i Lamine Yamal, per Marcos Llorente, Fabián Ruiz, Pablo Páez, "Gavi", i Ferran Torres. Encara no va haver recorregut d’inici per a Nico Williams.

Baena, el passat dilluns sense minuts quan totes les dades aventuraven la seua titularitat, va connectar amb Mikel Oyarzabal, el centre del qual amb l’esquerra d’un costat a l’altre va depassar a la defensa contrària per a l’arribada per la dreta, culminant, de Lamine Yamal, que va entrar en la titularitat amb desbordament, atreviment i un gol. El seu impuls va ser clau en el partit.

També Oyarzabal, el més golejador de l’era De la Fuente, ja pels 21 encerts des que el dirigeix el tècnic amb l’equip nacional. Assistent en l’1-0, va anotar els dos següents gols: el 2-0, en el minut 21, perquè va ser el més llest de tots dins de l’àrea per guanyar els rebutjos; el 3-0, el 24, quan va reblar un toc de cap d’Olmo.

Al descans, la superioritat era nítida: 17 rematades d’Espanya, cinc entre els tres pals, amb tres gols, per un de sol de l’Aràbia Saudita, sense destinació al marc d’Unai Simón, un espectador més. La possessió era 73 per cent a 28 per cent. Tot anava pel lloc previst per al pla del seleccionador espanyol. En atac i en defensa. En tot.

Lamine Yamal va jugar els 50 minuts del primer temps. A l’intermedi es va quedar a la banqueta. "Era el previst fos com fos el partit", van expressar des del cos tècnic de la selecció espanyola, a través de l’habitant de Gijón Juanjo González, el segon entrenador de Luis de la Fuente. També es va quedar al vestidor Mikel Oyarzabal. El treball estava fet. I el partit, a més, anava tan bé, que arriscar era tan innecessari com afanyar-se en els dubtes després del 0-0 davant Cabo Verde Espanya ha tornat. El 4-0 és una prova d’això.