SEGRE

Notícies de

espais. Els Pirineus Orientals (sota) i el Montsec (esq.) són algunes de les zones que es poden recórrer en bici.

Sobre dos rodes

El ciclisme ja era una pràctica esportiva en auge quan va arribar la pandèmia. Si bé el confinament ha mantingut tothom tancat a casa durant uns mesos, han estat molts els que s’han apuntat a la bicicleta estàtica i un cop s’han obert les portes, encara han estat més els que s’han bolcat a aquesta disciplina. Ara el llibre 'España en bicicleta' presenta desenes de rutes.

Jussi Adler: “El temps demostrarà si el drama dels refugiats és la vergonya dels nostres dies”

ENTREVISTA

Jussi Adler: “El temps demostrarà si el drama dels refugiats és la vergonya dels nostres dies”

La novel·la negra nòrdica ha arribat, ja fa anys, per quedar-se al cor dels lectors catalans. Dins d’aquest context, cal reconèixer que Dinamarca no en seria precisament un dels principals exportadors. Hi ha, però, una excepció: Jussi Adler-Olsen (Copenhaguen, 1950). Fa gairebé una dècada que els seus títols es van començar a veure a les nostres llibreries, sobretot les que tenen com a protagonistes el Departament Q, una brigada policial que es dedica a casos no resolts, amb el comissari Carl Morck al capdavant. La darrera, La víctima 2117 (Maeva), està ambientada a Barcelona, amb el drama dels refugiats de rerefons.

Arnau Sabaté: “Per estar al dia he d’escoltar molta música. És massa fàcil perdre el tren”

ENTREVISTA

Arnau Sabaté: “Per estar al dia he d'escoltar molta música. És massa fàcil perdre el tren”

Vinculat al món de la música des que té consciènica, el lleidatà Arnau Sabaté treballa a l’oficina de contractació del Primavera Sound. En parada oblidada per la pandèmia, a les oficines del festival continuen treballant per mantenir el Primavera com un festival de referència internacial. Inquiet, melòman i col·leccionista compulsiu de vinils, Sabaté també assessora la plataforma de venda de discos Discogs i ha encetat una col·laboració amb la discogràfica lleidatana Guerssen per col·locar el seu catàleg al mercat audiovisual.

poble vell i poble nou. Estèticament, l’església de Mequinensa va en la línia racionalista de les cases del poble nou: totxos a vista i parets blanques.

Mequinensa, mig segle d'una mudança total

Gairebé d’un dia per l’altre els veïns de Mequinensa van haver d’abandonar casa seua per instal·lar-se a un poble nou de trinca. Enguany fa mig segle que el pantà de Riba-roja va negar gairebé la meitat de les cases i Enher en va fer enderrocar l’altra meitat. Amb els anys s’ha aconseguit que aquest poble nou fos això, un poble.

Titulars del dia

* camp requerit
Subscriu-te a la newsletter de SEGRE