SEGRE

Notícies de

Joana Cebolla: “Canto de manera senzilla perquè sempre he cregut que menys és més”

PERFIL

Joana Cebolla: “Canto de manera senzilla perquè sempre he cregut que menys és més”

El Cafè del Teatre acollirà el proper 14 de febrer un concert molt especial en el marc del Festival Jazz Tardor. Molt especial perquè suposarà el debut de la jove trombonista i cantant lleidatana Joana Cebolla, que acaba de publicar el disc 'Better Go' (Quadrant). Com a aperitiu a la actuació, hem volgut parlar amb ella perquè ens avanci com ha estat aquesta experiència discogràfica, que ha sorprès públic i crítica per la frescor de la seva música. I és que Cebolla està disposada a arriscar i aposta per un jazz amb veu pròpia sense renunciar als orígens.

seguiment. Els mòbils són més discrets, però les càmeres amb teleobjectiu permeten fer fotos des de més lluny.

Com treballa una agència de detectius de Lleida?

Entre la realitat i la ficció hi ha un espai per fer volar la imaginació i també per armar-se de paciència. L’agència de detectius Mont de Lleida és una de les més veteranes del sud d’Europa, tres quarts de segle dedicats a descobrir mentides, enganys, fraus i traïcions. Llegit així sembla un vida trepidant, la realitat, sovint, són hores d’espera i molta discreció.

vegetació. La natura ha envaït les estances nobles.

El castell de Ribelles, una ruïna monumental

Des de fora, el mil·lenari castell de Ribelles, al municipi de Vilanova de l’Aguda, és una fortificació imponent, però les aparences enganyen. La natura ha envaït bona part del que un dia van ser estances nobles i el pas del temps l’esmicola sense pietat. Els intents per restaurar-lo no han reeixit potser perquè és un edifici de propietat privada.

Emília Rovira Alegre: “El meu somni e?s fer mu?sica que d’aqui? a vint anys no soni antiquada, sino? cla?ssica”

ENTREVISTA

Emília Rovira Alegre: “El meu somni és fer música que d'aquí a vint anys no soni antiquada, sinó clàssica”

Des dels confins del continent acaba de publicar i compatir ‘Amor i ràbia’, un disc autoeditat en què, per primera vegada, musica les seues pròpies lletres. La lleidatana Emília Rovira Alegre fa sis anys que viu a Noruega, on tot l’hivern neva sobre nevat i amb prou feines veu el sol. L’amor ho pot tot, diuen, i la ràbia més val canalitzar-la cap a projectes productius com aquest. Escriptora, compositora, cantant, pianista, professora i directora d’una escola de música. Finalment ha sentit que era el moment de fer un treball en què flueixi gairebé tota la seua creativitat i el resultat és un disc ple de llum.

Titulars del dia

* camp requerit
Subscriu-te a la newsletter de SEGRE