Vero Torra: "La medalla la tinc ben guardada perquè m'ha costat molt d'aconseguir"

Quedem al Gat del Rosal de Tàrrega, la cafeteria de l’Associació Alba. La Vero va vestida per a l’ocasió amb el xandall oficial de la selecció espanyola amb el qual va guanyar la medalla de plata als Special Olympics d’Abu Dhabi. Han passat sis mesos i les recepcions oficials i les festes de benvinguda han quedat enrere. No pas el record d’una de les experiències més excitants de la seua vida ni les il·lusions d’aconseguir tornar a la selecció per guanyar la medalla d’or. De moment toca entrenar-se per preparar la temporada vinent.

Quants esports practica habitualment?

Faig natació i també jugo amb els equips de bàsquet i futbol sala dels Tallers Alba a la lliga regular organitzada per la Federació Acell. Són equips mixtos, juguem tots junts.

I als equips hi ha tants nois com noies?

No, hi ha molt poques noies. La majoria de vegades sóc l’única del meu equip.

Això també la fa més forta?

Potser sí, potser em van escollir per anar a la selecció perquè procuro treballar de valent i perquè no tinc por de jugar contra nois més forts que jo.

Quant de temps van tenir per preparar la competició d’Abu Dhabi?

Una setmana. Només coneixia l’entrenador i una noia de Barcelona amb qui havia jugat el 2007 a Xangai. Va estar bé perquè vam compartir habitació.

Què va pensar quan la van seleccionar?

Em vaig posar molt contenta, però tampoc tenia la plaça assegurada perquè jo havia de pagar 3.000 euros per assumir la meitat dels costos del viatge. L’altra meitat la pagava l’Acell. Al final em van ajudar des d’Aigües de Cervera gràcies a la Paeria.

Van entrenar-se només una setmana per a quinze dies de competició?

Els Special Olympics duraven dues setmanes, però nosaltres no jugàvem cada dia. Vam tenir temps per fer una mica de turisme i, sobretot, animar els altres equips de la selecció espanyola. Després venien ells a animar-nos a nosaltres.

Quin era el vostre objectiu?

Com que vam entrenar-nos molt poc hi anàvem amb la idea de no quedar les últimes, al final gairebé aconseguim l’or.

Va ser un partit molt renyit?

Jugàvem contra Austràlia, que eren favorites. Ens van empatar a l’úlitm moment i van forçar la pròrroga i ens van guanyar. Al començament em vaig posar trista, però ara estic molt contenta.

Què recorda del partit?

Que va ser molt dur. Eren jugadores molt altes i era molt difícil competir en altura. Com que nosaltres érem més baixetes l’entrenador ens va proposar que els prenguéssim la pilota per baix i va funcionar.

En quina posició li agrada jugar.

Normalment faig d’aler perquè no sóc gaire alta.

Té la medalla penjada a l’habitació?

No, la tinc ben guardada perquè em va costar molt de guanyar i em vull assegurar que no la perdo.

Quin és el repte que es planteja per al futur?

Jugar, passar-ho bé i continuar millorant. M’agradaria que en el futur em tornessin a convocar i així poder lluitar per aconseguir l’or.