Negre en femení
Sóc a casa, tarda tranquil·la. Sona el telèfon. El fix. Contesto. “Hola, truco per l’anunci.” “Anunci?”, penso. De cop, em ve al cap que la meva parella en deu haver posat un, però no n’estic segura. Miro d’atendre la trucada per agafar les dades, tipus on ha vist l’anunci i generalitats, i potser parlem tres o quatre segons. La conversa sembla tenir sentit fins a un punt en què em dic no, això no quadra. A l’altra banda, la sorpresa deu ser la mateixa, perquè ràpidament m’aclareix que truca per un anunci de contactes. No, no, no, s’equivoca. Aquest no és el telèfon...? I recita el meu fix. “Sí, però aquí no posem aquests anuncis (amb to entre ofès i taxatiu), d’on ha tret aquest número?” “De l’anunci.” I el torna a recitar. “Deu haver-hi un error, bona tarda.” “Espera, espera un moment.” “Digui’m.” “No, que dic jo, que... ja que hi som...” Clic. Conversa acabada. M’ha amargat la tarda.
Hi havia un temps en què els anuncis de contactes a diaris i revistes eren habituals, i justament a aquella època correspon aquesta anècdota. Va haver-hi un temps també en què es va debatre sobre la prohibició d’incorporar anuncis de contactes en diaris i revistes. Entre debat i debat, internet es va fer un lloc, i els anuncis en paper van desaparèixer mica a mica perquè van trobar un altaveu més potent a les xarxes. Tema tancat, doncs, per inanició.
Gala de lliurament dels Premis Globus d’Or. Les estrelles de la televisió i el cinema van decidir vestir de negre com a protesta per l’assetjament sexual denunciat a la indústria de Hollywood. El moviment antiassetjament ha pres el nom de la campanya: #MeToo. El negre és un color triat en altres protestes de dones: Women in Black, la xarxa mundial de dones compromeses amb la pau i la justícia, té en el negre el senyal d’identitat. El negre simbolitza malenconia, mort, dol, violència, elegància, maldat, austeritat, duresa, objectivitat. Curioses contradiccions. Com les que vam llegir al manifest contra el puritanisme que van signar les Catherine Deneuve i Millet, entre altres intel·lectuals i no tant intel·lectuals franceses, i que, en realitat, criticava el moviment de protesta #MeToo de les estrelles de Hollywood, el titllava de retrògrad, i l’acusava de voler recuperar una moral victoriana.
Deneuve ha tardat poc a desmarcar-se del suport al manifest contra #MeToo, sobretot després que una de les també signants contra el que van anomenar puritanisme afirmés que es pot tenir un orgasme durant una violació. Em sap greu que hi hagi dones intel·ligents, com la Deneuve, que caiguin en el parany de posar els moviments femenins i feministes en el sac de la intolerància, quan el feminisme no ha estat mai supremacista, al contrari, sempre s’ha inspirat en els valors de la llibertat i la igualtat.
