Chapo

El diumenge al matí m’agrada fer un passeig fins a la plaça Lesseps per comprar pa. Hi vaig i torno, i puc veure gent, fins i tot botigues que altres dies passen desapercebudes, perquè el paisatge dels diumenges és diferent.

Un dilluns o un dijous no hagués vist l’estesa de samarretes que esperen al davant d’una botiga de souvenirs els turistes que pugen o baixen del Park Güell. Un dilluns o un dijous, a saber si hi ha samarretes o aparadors oberts a turistes, perquè qui puja o baixa va o torna de la feina.

La cosa és que diumenge al matí vaig veure les samarretes, i, de totes, em va sobtar veure’n una amb la cara del Chapo serigrafiada.

Perquè quedés clar, també hi havia serigrafiat el nom: Chapo. Es referia al Chapo Guzmán, una persona que es va fer famosa per liderar el càrtel de Sinaloa, dedicat a la distribució de drogues il·legals, i que va ser condemnada a cadena perpètua per diversos delictes cruents.Sorprèn que algú vulgui comprar i lluir una samarreta amb la cara d’algú, però sobta més que sigui d’algú que no ha de ser model de res.

I això pensava, i una cosa porta a l’altra, perquè quan pensem ho fem en xarxa, com si estiguéssim teixint una teranyina de paraules. Chapo, xapo.

El xapo és una aixada ampla que es pot utilitzar per recavar la terra tova o per treure males herbes. Fer anar el xapo estaria als antípodes del Chapo només amb un canvi de lletra.

Xapo també és, ves per on, un moneder de criptomonedes que va fer la transició a banc digital. En aquest cas, la mateixa paraula per a eines que també són als antípodes.

Teranyines a banda, costa d’entendre la fascinació que arriben a provocar determinats personatges. Persones insignificants que deixen de ser anònimes perquè han causat danys a altres acaben en una samarreta que s’exhibeix en l’aparador d’una botiga de souvenirs.Posats a trobar samarretes amb missatge, en proposo algunes amb cites literàries que hi ha al mercat:“No em condemneu sense llegir-me”, de l’Aurora Bertrana.

“L’escala fosca del desig no té barana”, de la Maria-Mercè Marçal. “O, Tirant! Hon est tu ara?” d’en Joanot Martorell.

O altres amb referències gastronòmiques: penjat com un fuet. S’ha acabat el bròquil.

Estic de mala llet. Soc la pera.Posats a portar una samarreta amb missatge, que no sigui la d’algun personatge que, sense ficció, va danyar vides.

I, posats a vendre souvenirs, millor un barret mexicà. Per cert, que mai ningú no ha sabut per què es venien per aquestes contrades com a record fins que van desaparèixer deu fer uns anys, quan l’Ajuntament de Barcelona va demanar als comerços que deixessin de vendre’ls, perquè volia, a més, fomentar com a souvenirs objectes relacionats amb la cultura catalana. S’ha fet feina, però encara en queda.