Roba del segle XVIII que emergeix dels baguls

Les camisoles de dormir, culots, camises d’alletament o visos que feien servir les dones entre el segles XVIII i XX han sortit del baguls i tornen a lluir, gairebé com el seu primer dia. Ha sigut la lleidatana Victòria Antó l’encarregada de recuperar-los i donar-los una segona vida.

Va començar a col·leccionar roba blanca d’una forma casual al votant dels anys 80 durant un viatge que va fer a França per conèixer una cosina germana. Allí li van ensenyar els aixovars de dues cunyades que van morir solteres i tot va quedar casa endins, per estrenar, esperant una boda que mai va venir. La Victòria es va quedar sorpresa d’aquella delicadesa amb què s’havien cosit llençols i camises de dormir. Li van regalar un parell de camisoles d’aquesta procedència i d’aquesta manera, va començar la seva afició. En l’actualitat, la col·lecció ja compta amb unes 600 peces.

La Victòria visita mercats d’antiguitats, com el Mercantic de Sant Cugat o els Encants de Barcelona, buscant peces úniques. “Les compro perquè són elles les que em criden a mi”, explica. Moltes d’elles han canviat el color blanc per l’avellana, “per a mi és el color de l’oblit”, remarca. Quan les té a casa, les renta. “Veus que estan com tristes d’estar tancades i al tornar a sentir l’aigua, reviscolen. I quan els toca el sol es posen un altre cop ufanoses, i recuperen el seu blanc original”, explica la Victòria. Un cop planxades, una tasca que s’ha de fer en el moment òptim, quan encara estan una mica humides, ja han tornat a recuperar l’esplendor dels anys passats.

Cada peça té la seva pròpia història, la seva pròpia personalitat i la Victòria ho sap. Són treballs, alguns cops minuciosos, sense distraccions, que reflecteixen gairebé la perfecció, fetes per les modistes de blanc o les monges. D’altres de més humils, que reflecteixen el tarannà d’aquella jove que els cosia. “En tinc un d’una jove que treballava collint olives i quan arribava a casa, mentre sa mare feia el sopar, ella cosia l’aixovar a la vora del foc a terra, sota la llum de ganxo. Ho sé perquè era la besàvia d’una amiga meva. Era una altra època. Llavors només podia preparar-se per ser una bona esposa”, explica Antó. Hi havia camises d’alletar i també cossets, una moda que va desaparèixer a principis del segle XX, amb l’arribada de Coco Chanel, que va alliberar la dona de les cotilles.

Fins ara, diverses seleccions d’aquesta col·lecció s’han pogut veure en diverses exposicions, entre les quals al Museu de Lleida. I durant tota la tardor s’ha pogut admirar a la sala Lucilla Atilia del Castell del Remei. Precisament, es va inaugurar per la festa major i, tot i que s’havia d’acabar a mitjans d’octubre, davant l’èxit que ha tingut es va allargar fins a finals de desembre. En concret, l’han visitat unes 2.500 persones, entre elles diverses associacions de dones d’arreu de la demarcació. Així mateix, va ser el tema d’una lectura poètica que es va dur a terme en aquest espai, organitzat per la Biblioteca Comarcal Jaume Vila de Mollerussa en la qual les actrius del grup El Fil Invisible, lluint aquestes peces de llenceria, van llegir diversos poemes. Roba de naixement i bateig de nadons (entre ells un capell del 1700 i escaig), cortines o exemples de llençols brodats que s’exhibien en una botiga i que bons amics li han cedit a la Victòria completen aquesta gran i íntima col·lecció. La Victòria també es planteja el futur de tota aquesta roba de blanc: “Quan vaig començar, no pensava pas a exposar, però ara penso que tot aquest material mereix un espai permanent on la gent pugui conèixer una part determinada de la nostra història, on la dona no tenia no tenia les opcions d’ara”, remarca la lleidatana, que va nàixer a Sunyer ara fa 85 anys.