El Suprem decideix avui qui paga 25 milions de taxes d'hipoteques de Lleida

Centenars de lleidatans esperen la reunió avui del ple de la sala contenciosa administrativa del Tribunal Suprem per decidir qui ha de pagar l’impost d’actes jurídics documentats de les hipoteques, si el banc o el client. Els jutges d’aquesta sala debatran sobre la recent sentència que feia recaure l’impost en les entitats i modificava la jurisprudència anterior concloent que no és el prestatari el subjecte passiu, sinó l’entitat que deixa els diners.

Tot sembla indicar que el ple no revocarà la sentència, sinó que en limitarà l’abast aplicant-se a les hipoteques que es firmin a partir d’ara o remuntant a només quatre anys enrere. Fonts consultades per aquest diari aposten per aquesta limitació a quatre anys, quan prescriu l’impost hipotecari, i llavors els clients podrien reclamar directament les hisendes autonòmiques sense passar pels jutjats. Les demandes presentades fins ara reclamant les despeses de la firma de la hipoteca, tant l’impost com la gestoria, notaria i registre, eren molt poques.

La PAH de Lleida llegirà un manifest a les 10 hores a la porta dels jutjats del Canyeret

Segons les mateixes fonts, molts consumidors van desistir de reclamar quan el març d’enguany una altra sentència del Suprem va establir que l’impost d’actes jurídics documentats, el que realment apuja la factura de la firma d’una hipoteca, l’havia de pagar el client. Si ara l’alt tribunal manté el criteri que els bancs han d’afrontar totes les despeses, es preveu un augment de les reclamacions.

Les fonts consultes xifren les despeses de firmar la hipoteca en quantitats que entorn dels 2.000 i 3.000 euros. Amb una retroactivitat a quatre anys, la banca hauria de pagar més de 25 milions d’euros als hipotecats de les comarques de Ponent. Una quantitat que el consumidor podria reclamar a la Hisenda autonòmica i aquesta, a la banca, al no haver prescrit. Beneficiaria més de 12.700 hipoteques. Si hi hagués retroactivitat total, l’import a pagar superaria els 200 milions tenint en compte les hipoteques firmades a la província en els últims quinze anys, amb més de 141.000 préstecs. Les firmades abans de l’octubre del 2014 s’haurien de reclamar per la via judicial.

Una allau de demandes col·lapsaria encara més el jutjat de clàusules terra

El president del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC), Jesús María Barrientos, va alertar fa un parell de setmanes que una nova “allau” de demandes per l’impost hipotecari tornaria a col·lapsar els jutjats especialitzats a resoldre els plets per les clàusules terra.

A Lleida, aquest jutjat és el de Primera Instància número 6, que compta amb un jutge de reforç, i que fins al mes d’octubre ha rebut més de 1.500 demandes per productes financers abusius. Una càrrega de treball per la qual acumula un retard d’entre 14 i 15 mesos per assenyalar judicis. Segons Barrientos, si el Suprem decideix que el client pot reclamar per l’impost d’actes jurídics documentats i ha de fer-ho per la via judicial, serà com “tornar a la casella de sortida”. Per això, tant el Poder Judicial com l’administració insten la banca que, si ha de fer front a l’impost, cal que informi els seus clients i advoquin per la mediació per evitar una allau judicial.

Mentrestant, la Generalitat advoca perquè les demandes sobre productes financers abusius vagin repartides entre diferents jutjats i no només a un únic jutjat. Val a recordar que, abans que es pronunciés el Suprem sobre aquest afer, un jutjat de Lleida va dictar l’any passat que l’impost hipotecari l’havia d’afrontar l’entitat bancària i no el client. Com ja va publicar SEGRE, es tracta d’una interlocutòria pionera que espera recurs davant de l’Audiència Provincial de Lleida, que espera la decisió d’avui de l’alt tribunal.