Dotze dels 38 col·legis de la capital acullen la meitat dels alumnes desfavorits

Dotze de les 38 escoles de Lleida ciutat, les que estan qualificades d’alta complexitat, acullen la meitat de tots els alumnes amb necessitats educatives especials (NEE), que són bàsicament els procedents de l’estranger o membres de famílies en una situació socioeconòmica desfavorida. Així ho reflecteix un informe de diagnòstic sobre la segregació escolar elaborat per la regidoria d’Educació, que en el seu inici assenyala que aquest índex és més gran que la mitjana catalana en l’educació Infantil i menor a Secundària.

Concretament, indica que en el primer trimestre del curs 2019-2020 hi havia 2.118 alumnes d’Infantil i Primària que formaven part del col·lectiu NEE, un 15% del total. Sobre la seua distribució, detalla que “es concentra en un 72% en els centres de titularitat pública i gairebé un 50% en centres d’alta complexitat”.

Consideren que el nou sistema de taxes és pitjor que l’actual i exigeixen mantenir-lo sense canvis

Afegeix que aquests últims escolaritzen el 66% dels que van a la pública, quan són menys de la meitat dels centres. I la concertada, a banda d’acollir menys NEE del que li correspondria, també pateix un fort desequilibri intern, ja que 5 de les seues 12 escoles acullen el 71% d’aquest tipus d’alumnes que estudien en aquests centres.

El repartiment desigual es fa patent a l’analitzar el pes d’aquest col·lectiu en cada grup de col·legis. Així, als d’alta complexitat suposa el 36% dels 2.841 alumnes matriculats; a la resta dels públics, un 9% de 5.629; i a la concertada, un 10% dels 5.552 que tenia.

L’informe indica que, perquè hi hagués un repartiment equitatiu al 100%, caldria que cada línia (grup per curs) de tots els centres escolaritzés una mitjana de 3,5 nens amb necessitats especials.

També constata desequilibris en la distribució dins de cada zona escolar, i que un 86,5% dels alumnes amb beca de menjador va a la pública.

D’altra banda assenyala que 79 de les 1.272 nens preinscrits a P-3 aquest curs, un 6%, no coneixien ni el català ni el castellà. Un 90% d’ells van ser escolaritzats a la pública i un 63%, als centres d’alta complexitat. A més, representen un 25% del total de preinscrits en aquests centres, davant només el 4% a la resta de la pública i l’1,7% a la concertada.

Aquesta situació es repeteix en la matrícula viva –nens que arriben amb el curs iniciat–, 210 el passat curs, dels quals el 74% van acabar anant a col·legis d’alta complexitat.

Les escoles que tenen aquesta qualificació són les de Balàfia, Camps Elisis, Cervantes, Joan Maragall, Joan XXIII, Magí Morera, Magraners, Pardinyes, Pinyana, Príncep de Viana, Sant Josep de Calassanç i Santa Maria de Gardeny. L’informe acaba apuntant, finalment, diverses propostes d’actuació, com una detecció precoç dels alumnes amb NEE, mecanismes per afavorir la seua distribució equitativa a través de la reserva de places o coresponsabilitzar tots els centres en la lluita contra la segregació.

La plataforma va assegurar que la nova tarifació “no és justa” i que perjudica “la classe mitjana-baixa”, a banda que “no han escoltat cap de les nostres propostes”. Al seu torn, van recordar que ERC, que ostenta la regidoria d’Educació, va prometre durant la campanya de les eleccions catalanes “que defensava l’educació pública i gratuïta de 0 a 3 anys, però veiem que el govern de la Paeria no ho comparteix, o ens van enganyar abans o ho fan ara”.

Un centenar de persones protesten per les noves tarifes de les bressol

Un centenar de persones es van manifestar ahir davant de l’edifici de la Paeria de Lleida per protestar pel nou sistema de tarifes de les escoles bressol i del possible tancament com a centres municipals de les escoles Vailet i Germans Grimm. Els manifestants, que van ser convocats per la plataforma Escoles Bressol Municipals En Lluita, van acudir a la concentració amb pancartes, xiulets, cassoles i alguns nens fins i tot disfressats.

L’acte, que va durar poc més de mitja hora, va comptar amb les intervencions d’una portaveu de la plataforma i del president de la Federació d’Associacions de Veïns de Lleida (FAV), Toni Baró, que donava suport a la protesta. La portaveu de la plataforma va dir que “estàvem millor abans que amb les noves tarifes”, que entraran en vigor a partir del curs vinent i que preveu deu quotes en funció de la renda familiar, que oscil·len entre els 23 i els 200 euros al mes per a l’horari complet i dels 16,10 als 140 per a l’horari intensiu.

Respecte al possible tancament de les escoles bressol Vailet i Germans Grimm, la portaveu de l’entitat va dir que avui es reuniran amb l’ajuntament per analitzar la situació i van criticar que aquest tancament “comportarà que el barri del Clot es quedi sense cap centre”.

Al seu torn, va dir que el nou mapa escolar municipal unifica el Clot amb el Centre Històric, un canvi que també van criticar.