ADMINISTRACIÓ NORMATIVA
Més de 250 okupes i persones sense recursos s'empadronen en pisos de Lleida
Peticions presentades des de l'1 de febrer, quan la Paeria ho va habilitar per a inquilins en situació irregular || N'ha resolt 124 i la resta estan en tramitació
L’Oficina Municipal d’Atenció Ciutadana.
La Paeria ha registrat des del passat 1 de febrer 262 sol·licituds d’alta o de canvi de domicili al padró municipal de persones sense documentació acreditativa del domicili on resideixen o bé directament sense domicili fix. Això suposa una mitjana de més de tres peticions cada dia laborals. Del total, 124 ja estan resoltes i 138, en fase de tramitació.
El nou decret i protocol d’empadronament, vigent des d’aquell mes, facilita que les persones que resideixen de forma irregular en un habitatge puguin empadronar-s’hi. En aquest sentit, l’ajuntament remarca que el fet de no disposar de documentació acreditativa no només correspon a okupacions il·legals, sinó que “inclou, per exemple, casos de persones amb impagaments del lloguer o dels subministraments o situacions considerades d’infrahabitatge o de sobreocupació”.
Amb la normativa anterior, les persones sense llar s’havien d’empadronar en centres cívics
El consistori argumenta que gràcies al nou protocol d’empadronament es registrarà “la situació real” que s’està produint a la ciutat perquè les persones sense domicili fix o sense document acreditatiu puguin accedir a drets bàsics com l’educació, la sanitat i els serveis socials.
També defensa que permetrà detectar situacions de pobresa energètica o falta d’habitabilitat i remarca que l’empadronament no suposa en cap cas adquirir cap dret respecte a la propietat de l’immoble.
En canvi, l’oposició municipal i entitats veïnals de barris amb molts casos d’okupacions van criticar la nova normativa i fins i tot el grup del PSC va presentar el mes passat un recurs al jutjat contenciós administratiu contra el nou al veure-hi “dubtes jurídics” i considerar que hauria d’haver estat redactat com una ordenança i, per tant, aprovat pel ple.
L’anterior normativa d’empadronament, derogada amb l’entrada en vigor de la nova, determinava que les persones sense una llar fixa podien empadronar-se en centres cívics de la ciutat, així com al menjador social del carrer La Panera, per poder tenir accés a aquests drets bàsics.
Al març, l’ajuntament va indicar que hi havia empadronades en aquests equipaments 606 persones que no podien acreditar la seua residència en un domicili concret, tal com va publicar aquest diari.
