Cinc dels nou centres penitenciaris del país tenen piscina
Segons Justícia, ajuda a mantenir l'ordre i és una eina de reinserció
Imatge d’arxiu de l’entrada de la presó de Brians 2.
Amb les altes temperatures de l'estiu, les piscines es converteixen en refugis contra la calor. N'hi ha de públiques, n'hi ha que estan en comunitats de veïns, d'altres són privades. I també en podem trobar a les presons catalanes.
El Departament de Justícia defensa l'ús de la piscina en presons com una eina per a la reinserció: "Encara que la gent pugui pensar que prendran el sol, no és així", assegura, en una entrevista amb TV3, el director general d'Afers Penitenciaris, César Galván, que defensa aquest equipament com "un espai de treball, com pot ser la biblioteca, com pot ser l'escola, com pot ser quan fan tallers de teatre". "És veritat que tenen la piscina, però no surten quan volen, surten dues hores a la setmana", explica l'Alfons, tècnic esportiu a Brians 2. A més, arran de la pandèmia, només hi poden anar amb els companys del mòdul, que és el grup bombolla, per evitar contagis.
L'Alfons dirigeix les diferents activitats aquàtiques, com ara nedar, fer exercicis aeròbics o jugar a waterpolo i a voleibol a l'aigua. Explica que "el benefici per als presos és el que podria tenir qualsevol instal·lació esportiva", amb l'afegit que "millora la cohesió social, hi ha una adaptació al medi aquàtic i també a les normes".
Però també ajuda a mantenir l'ordre, després, al mòdul: "En comparació amb aquesta conflictivitat que es pot donar als centres penitenciaris amb aquest temps de calor i de xafogor, després de la piscina tornen més relaxats", assegura el tècnic esportiu, que afegeix que "això millora la convivència".
Un 20% de la població penitenciària catalana fa servir les piscines, que enguany obren de l'1 de juny al 15 de setembre, i que tenen vetat l'accés als interns que tenen addiccions de drogues. Segons el Departament de Justícia, això fomenta l'abstinència dels presos, perquè remullar-se es converteix en un atractiu important per a ells.
Fan 25 metres de llarg i no tenen més d'un metre i mig de fondària, perquè les puguin fer servir tots els presos. I és que 3 de 4 interns que compleixen condemna a Catalunya no saben nedar. El seu cost anual ascendeix a 35.000 euros, comptant el servei de socorrisme.
