Llum verda al nou Batxillerat que permet el títol amb un suspens

El Consell de Ministres va aprovar ahir el Reial Decret pel qual s’estableix l’ordenació i els ensenyaments mínims de Batxillerat i que contempla que un alumne que hagi aprovat totes les assignatures excepte una pugui obtenir el títol i presentar-se a la selectivitat. La nova norma entrarà en vigor el curs vinent per als alumnes de primer i el següent per als de segon. Detalla que l’equip docent decidirà si un estudiant amb una matèria suspesa pot presentar-se a selectivitat i tenir el títol de Batxillerat si considera que ha assolit els objectius i competències necessaris i compleix altres requisits com no haver-se absentat de manera continuada i no justificada de classe, haver-se presentat a tots els exàmens i que la mitjana de totes les matèries sigui igual o superior a cinc.També preveu que els alumnes puguin passar de primer a segon de Batxillerat amb una avaluació negativa en dos matèries com a màxim.

D’altra banda, el document també recull que els estudiants tindran exàmens de recuperació, una altra diferència significativa respecte a l’ESO. Una altra novetat és que l’alumnat podrà matricular-se d’assignatures de segon sense haver cursat la corresponent matèria de primer “si el professorat que la imparteixi considera que l’alumne compleix les condicions necessàries per poder seguir amb aprofitament la matèria de segon”. En cas contrari, haurà de cursar la de primer.Quant a les modalitats del Batxillerat, a partir del curs vinent n’hi haurà cinc: Ciències i Tecnologia; Humanitats i Ciències Socials; dos batxillerats d’Arts (un d’Arts Plàstiques, Imatge i Disseny i un altre de Música i Arts Escèniques); i un altre de general per als que no vulguin centrar-se en una especialització concreta.

També s’obre la porta a cursar el Batxillerat en tres cursos en casos excepcionals. Amb aquest decret culmina el desplegament de l’última llei educativa, la LOMLOE.

Aragonès advoca pel consens sobre el català a les aules

El president de la Generalitat, Pere Aragonès, va demanar ahir “ampliar el consens” polític i parlamentari que hi ha davant de la sentència del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) que obliga els centres educatius a impartir un 25 per cent de les classes en castellà i evitar així que la decisió arribi d’un tribunal.

Una petició que fa després que a finals de març els grups de PSC, Esquerra Republicana, Junts i els comuns presentessin una proposició per modificar la llei de Política Lingüística, de la qual finalment Junts es va despenjar. Tanmateix, Aragonès va assegurar que Junts li ha traslladat que no s’han desmarcat de l’acord, sinó que volen “ampliar el consens sumant l’adhesió de les entitats del sector i resoldre alguns dubtes”. Per això, va reclamar honestedat, realisme i dir la veritat “sense fer proclames buides ni cridar a desobediències que acaben sent retòriques” així com prioritzar la salut i l’aprenentatge del català.

Finalment, Aragonès va advertir que “o el TSJC regula quin és el paper del català com a llengua d’aprenentatge, i ja sabem com vol regular-ho, o ho regulem des del Parlament”.