Quatre dels encausats per les protestes del 'procés' a Lleida accepten 9 mesos de presó

El judici a onze persones –entre elles el raper Pablo Hasel– per presumptes desordres públics després de la protesta a la Subdelegació del Govern espanyol a Lleida contra la detenció a Alemanya de l’expresident de la Generalitat Carles Puigdemont ha començat aquest dimecres a les 10.40 hores a l’Audiència de Lleida. Als 11 encausats se’ls acusa de presumptes delictes de desordres públics, atemptat contra agents de l’autoritat i lesions i la Fiscalia demana per a Hasel cinc anys i nou mesos de presó i, per als altres 10, entre tres mesos i cinc anys.

A l'inici de la vista, quatre dels acusats han arribat a un acord amb fiscalia i han acceptat 9 mesos de presó i el pagament de multes –s'enfrontaven a 5 anys i 3 mesos de presó–. Els apliquen atenuant de reparació del mal i confessió "tardana". Tot i que els altres 7 acusats estava previst que declaressin en primer lloc, la Sala ha acceptat la petició de les defenses de fer-ho al final de la vista. Per tant està previst que declarin demà dijous, tot i que no es descarta que no ho facin fins divendres en cas que la sessió programada per demà s'allargui. Aquest dimecres declararan 5 Mossos d'Esquadra com a testimonis i demà dijous està programada la declaració de 4 Mossos més, 3 agents de la Guàrdia Civil, dos forenses i 4 testimonis més.

Abans del judici, una trentena de persones s'han concentrat a l'avinguda Francesc Macià, a l'altura de la subdelegació, per acompanyar els acusats fins als jutjats amb crits demanant la seva absolució així com la llibertat de Pablo Hasel. El raper va ingressar a la presó en febrer de 2021, quan va ser detingut pels Mossos d’Esquadra ea la Universitat de Lleida per complir la condemna imposada per l’Audiència Nacional per enaltiment del terrorisme i injúries a la Corona.

Un dels onze acusats, Àxel Albendea, ha assenyalat abans d'entrar al jutjat que "és un judici polític on no jutgen a onze persones sinó a la voluntat de tot un poble perquè aquells dies calia ser al carrer". "La campanya de solidaritat ens ha donat molta força i entrarem i sortirem amb el cap ben alt i amb les idees intactes perquè no pactem amb un estat feixista", ha exposat. Albendea considera que "les proves que presenta la Guàrdia Civil, amb la complicitat dels Mossos, són falses".

De la seva banda, un portaveu de la Plataforma Antirepressiva de Ponent, Josep Bustos, ha dit que no confien "en aquesta justícia" ja que estan convençuts que "els represaliats entren al judici amb una condemna ja decidida". "Evitar la condemna depèn de la solidaritat als carrers", ha afirmat.

El president d'Òmnium Cultural, Xavier Antich, que s'ha desplaçat a Lleida per donar suport als acusats, n'ha demanat l'absolució, així com la llibertat per a Pablo Hasel. "Hi ha un degoteig sistemàtic d'una repressió que no cessa, que ja suma més de 4.200 represaliats, perquè agafem por, deixem de defensar els nostres drets i abandonem els nostres objectius polítics", ha afirmat Antich. "No ho tolerarem ni ho permetrem i allí on l'estat espanyol actua per trencar vincles, per trencar l'organització i per desarmar la solidaritat antirepressiva de la societat civil organitzada, demostren que continuarem teixint vincles encara més forts, organitzant-nos i enfortint la lluita repressiva arreu ", ha afegit el president d'Òmnium.

L'advocat de cinc dels acusats, Josep Maria Pocino, considera que el judici no s'hauria d'haver celebrat perquè una de les principals proves contra els acusats –les imatges de vídeo de les càmeres de la Subdelegació del dia dels fets– "no es va aportar fins després de tres anys després, quan la llei marca un termini de 72 hores per aportar-la". "Si s'aplica la llei, hi ha jurisprudència i escrits de Fiscalia que possibilita l'arxiu de la causa perquè la prova videogràfica és il·legal i il·lícita perquè s'ha aportat al procés de manera extemporània i perquè s'ha causat indefensió als acusats", ha explicat. Sobre les imatges, la Sala ha descartat invalidar-les a l'inici i ha dit que ho valorarà al final de la vista.

Concentració de suport

Una trentena de persones s'han concentrat a primera hora del matí a l'avinguda de Francesc Macià de Lleida, a pocs metres de la subdelegació del govern espanyol, per donar suport als acusats. Les mares d'alguns d'ells, entre les quals la del raper Pablo Hasel, han encapçalat una marxa per acompanyar els acusats fins als jutjats de Lleida. Durant tota la jornada, i també dijous, quan està previst que continuï el judici, s'han organitzat xerrades, concerts, àpats i altres activitats de suport als 'Onze de la Subdelegació'.

Els acusats declararan al final

Tot i que els altres 7 acusats estava previst que declaressin en primer lloc, la Sala ha acceptat la petició de les defenses de fer-ho al final de la vista. Per tant està previst que declarin demà dijous, tot i que no es descarta que no ho facin fins divendres en cas que la sessió programada per demà s'allargui. 

"Va haver molta violència i si haguessin volgut, haurien linxat els agents", declara un Mosso d'Esquadra

Els Mossos d'Esquadra que han declarat aquest dimecres han coincidit que la protesta va ser pacífica en un inici i que cap al final, un grup de 200 persones van voler saltar de manera violenta el control policial per accedir a la subdelegació. Un sotsinspector ha assegurat que va percebre un "perill real" per als agents perquè hi havia uns 17 o 18 policies uniformats i estaven "sobrepassats" per la quantitat de manifestants que hi havia.

Un altre dels Mossos que ha declarat aquest dimecres ha dit que la situació va ser de "molta violència". "Vaig veure objectes impactant contra els vehicles policials i molta gent colpejant als agents, com ara puntades de peu per sota dels escuts, fins al punt que els agents es van veure obligats a retrocedir", ha afegit. Aquest mosso ha reconegut que "mai havia vist una situació igual" i que si els concentrats haguessin volgut, "haurien linxat els agents" que custodiaven l'edifici de la subdelegació. En aquest mateix sentit ha declarat un altre agent. "Vèiem que allò no acabaria bé, la situació estava sobrepassada, l'ambient estava molt crispat i hi havia un risc clar per a tothom", ha dit.