Metges aprenen cirurgia de columna amb torsos de cadàvers al CREBA

El Centre de Recerca Experimental Biomèdica Aplicada (CREBA) de Torrelameu acull cursos de cirurgia de columna amb torsos de cadàvers humans importats des dels Estats Units, no amb porcs, a diferència de la resta de sessions formatives que imparteix. Metges de tot l’Estat aprenen les tècniques quirúrgiques necessàries per a aquesta especialitat.

Dotze metges joves i residents de traumatologia i neurocirurgia de Palma de Mallorca, Girona, Terrassa, Sabadell, Saragossa, Cadis i Barcelona han après les principals tècniques de cirurgia de columna (raquis) practicant amb torsos de cadàvers humans al Centre de Recerca Experimental Biomèdica Aplicada (CREBA), ubicat a Torrelameu.

Els cursos en aquest equipament solen ser amb porcs, però per a aquesta subespecialitat en concret és necessari practicar amb “espècimens humans”, que el CREBA importa des dels Estats Units a través de l’empresa Scientific Anatomy Center, establerta a València (vegeu el desglossament). Es tracta de cadàvers de persones que han donat el seu cos a la ciència i “està tot regulat”, va indicar la directora tècnica del CREBA, Lola García Olmo, i va afirmar que cada any se solen programar dos cursos amb aquest tipus d’“espècimens”.

Jaume Peroy, Ramon Jové, Jaume Mas, Pau Solé i Juan Hernández formen la Unitat de raquis de l’Arnau de Vilanova i es van encarregar d’impartir el curs els passats dies 6 (la teoria) i 7 (la pràctica), amb especialistes dels hospitals del Mar, Sant Pau, Vall d’Hebron i Sagrat Cor de Barcelona. Els assistents van aprendre les quatre tècniques d’abordatge que tots els cirurgians de columna han de conèixer: cervical posterior i anterior i lumbar anterior i posterior. És a dir, “com accedir al lloc on han de treballar i posar l’instrumental”, van explicar els doctors Peroy i Jové.

“Els cargols són els mateixos que posem als pacients. S’apliquen en fractures vertebrals, hèrnies discals, artrosi, escoliosi o tumors... Tota la patologia de l’esquena”, van detallar. Els alumnes es divideixen en quatre grups i durant set hores van passant per les quatre “estacions de treball”. D’aquesta manera, tots poden practicar de primera mà els quatre abordatges quirúrgics en cada un dels quatre torsos disposats de forma simultània al quiròfan més gran que hi ha al CREBA.

Els doctors van subratllar que, a més de l’especialitat de traumatologia o neurocirurgia, són necessaris entre tres i cinc anys per dominar totes les tècniques de cirurgia de raquis. “És una subespecialitat que de moment no està reglada, però és necessari aquest aprenentatge abans de fer-ho en pacients”, van assegurar.

En aquest sentit, van destacar que “aquest centre, el CREBA, és dels dos millors d’Espanya, per no dir l’únic”, i van incidir que aquestes tècniques s’han de practicar amb cadàvers, no amb porcs, perquè la seua columna és anatòmicament diferent de la dels humans. No obstant, van apuntar que “fem un altre curs amb porcs vius per veure les complicacions de la via anterior, amb la qual els traumatòlegs ens atrevim menys”.

Els organitzadors del curs recorden que la primera sessió de formació que la unitat de raquis de l’Arnau va programar amb cadàvers humans va ser a Tremp, però des de la creació del CREBA es van traslladar a les seues instal·lacions i ja s’ha assolit la novena edició.

Persones que en vida decideixen donar el seu cos a la ciència al morir

L’empresa Scientific Anatomy Center s’encarrega de subministrar els torsos humans fets servir en els cursos de cirurgia de raquis. El gerent, Manuel Rubio, va explicar que les seues instal·lacions a València disposen d’“autorització per Sanitat per tenir donants de cossos a la ciència, que portem dels Estats Units”. “A Arizona i Califòrnia hi ha fundacions de bancs de teixits que tenen donants en vida, no són homeless. Quan moren, els recullen i els distribueixen en funció de les necessitats”, va assenyalar, i va recalcar que “treballem per a la cura del pacient i l’entrenament quirúrgic és fonamental”. “La corba de l’aprenentatge amb cadàvers es veu millorada i poden sobrepassar límits que no farien amb una persona viva”, va apuntar. Després d’utilitzar-los, són incinerats i l’empresa reporta un certificat als Estats Units. “L’últim regal que algú pot fer a la societat és donar el seu cos a la ciència i intentem respectar-ho al màxim”, va indicar. Va detallar que aporten “peces anatòmiques” per a 80 cursos a l’any a Espanya i alguns a Portugal i França.