Salvador Giménez Valls, bisbe emèrit de Lleida: «Cal respectar totes les creences i formes de ser»

Com se sent a l’acomiadar-se de la diòcesi, després de gairebé una dècada al capdavant?

El sentiment més fort que tinc és d’agraïment a tothom. He conegut molta gent amb qui hem format amistat i m’han prestat un bonic acompanyament. A part, per descomptat, al Déu que em va enviar aquí fa uns deu anys.

Quin ha estat el repte més important que ha afrontat durant el seu ministeri episcopal?

El gran repte sempre és el que tenim tots els cristians. Que cada dia més gent conegui la figura de Jesucrist i tot el que ell ens ha ensenyat. A més, el bisbe i el capellà són també encarregats de fer possible aquest missatge.

I el seu èxit més notable com a bisbe?

Em va agradar moltíssim, per exemple, el que vam fer a la Seu Vella el març passat, com a part del Jubileu. També recordo amb molta emoció la inauguració de l’orgue de la Catedral, va ser un moment molt bonic. En general, em quedaria amb tot... La vida és sempre molt plena i estic molt agraït.

Com es pot atansar l’Església als joves d’avui dia que se senten més allunyats d’aquest món?

Jo considero que això és una cosa que hem de buscar sempre i, per a això, el millor és transmetre el missatge de Jesucrist de manera molt autèntica i transparent.

Quin paper ha d’assumir l’Església en una societat que és tan crítica amb les institucions religioses?

Jo crec que sempre hem estat injuriats per un sector gran i moltes vegades actuem a la defensiva. Hauríem de reconèixer un respecte per les diferents creences i formes de ser en aquest món democràtic i occidental que vivim, així com per la tradició catòlica que tenim tots els espanyols. La nostra és una visió cristiana de la vida i és important mantenir-la.

Una de les qüestions que van marcar el seu bisbat va ser l’art de Sixena. Quina és la seua valoració ara que pot veure-ho amb una mica més de perspectiva?

És una cosa agredolça. D’una banda, avui ho sento amb molta tranquil·litat, havent, entre cometes, perdut les obres d’aquí. D’altra banda, record que va ser molt dur, ja que va ser un procés lent i reconec que em va afectar molt haver d’anar a judici. Però, bé, ho tenim tot passat.