Daniel Palau Valero, bisbe de Lleida: «Hem de defensar la dignitat de totes les persones»

Com rep aquesta responsabilitat?

Amb molta humilitat, paciència i una gran esperança. Estic segur que trobarem el camí per complir les voluntats de Nostre Senyor.

Té una extensa formació acadèmica i molta experiència pastoral a l’esquena. Com creu que poden contribuir al seu exercici com a bisbe?

Tant la meua formació com la meua experiència només cobren sentit quan entenem que no tot depèn d’una sola persona, perquè una diòcesi la forma una família, no una sola persona. L’Església la fem entre tots.

És dels bisbes més joves d’Espanya. Creu que pot afavorir la connexió de la diòcesi amb les noves generacions?

Sens dubte, sociològicament hauria d’ajudar. Primer haurem de veure si podem entendre’ns, però estic molt esperançat. El món dels joves demana molt respecte, i així és com haurem d’afrontar aquesta qüestió.

Demà dilluns es compleixen dos mesos de l’anunci del seu nomenament i de la seua arribada a la diòcesi. Quines van ser les primeres impressions de la realitat pastoral Lleida?

Em vaig emportar una impressió positiva però també em vaig adonar de la complexitat de la realitat. L’afrontarem mitjançant el diàleg i amb molta voluntat de viure l’Evangeli de manera molt real, i de continuar vivint en la Fe.

Per què diu que és complexa?

Em preocupen les persones que no poden accedir a una feina o a una llar, així com les que no tenen papers.

Quines seran les prioritats d’aquest ministeri episcopal?

Ens haurem de descobrir profundament estimats i arrelats al territori, tenint en compte que la nostra diòcesi no només cobreix la capital, sinó també els pobles propers.

Creu que l’Església s’ha de posicionar davant dels grans debats socials i polítics del país, com la migració?

Sí. Des de l’Evangeli i Jesús defensem la dignitat de tota persona humana i hem de manifestar el nostre criteri per defensar qualsevol persona.

Quina herència li agradaria deixar a l’Església lleidatana?

Una Església amb compromís, consciència, que prega i que no s’angoixa. També espero que les noves generacions sapiguem reconèixer el treball ben fet dels nostres predecessors.