El bisturí i els retocs guanyen terreny a Lleida amb 1.000 operacions a l’any

La cirurgia plàstica, estètica i reparadora està guanyant espai a Lleida amb prop d’un miler d’intervencions a l’any. Augmenta la demanda de procediments tant quirúrgics com no invasius, amb la clara influència de les xarxes socials, mentre que els professionals alerten del creixement de l’intrusisme mèdic.

La cirurgia estètica s’ha consolidat amb força a Lleida durant els últims anys. El que abans era un servei exclusiu, reservat a uns quants, s’ha convertit progressivament en una opció més dins del ventall de les cures personals. Segons estimacions basades en una enquesta de la Societat Catalana de Cirurgia Plàstica Reparadora i Estètica (SCCPRE) per a SEGRE, es calcula que actualment hi ha al voltant de 1.000 intervencions quirúrgiques de cirurgia estètica a l’any a Lleida.

Aquesta dada és fruit d’un canvi gradual en la mentalitat social, el desenvolupament tecnològic i el context econòmic. La tendència també està marcada per l’aparició d’un nou perfil de pacient: més informat, més exigent i amb expectatives més realistes. Les raons que expliquen aquest fenomen són múltiples, però en destaquen tres per sobre de la resta. En primer lloc, la influència de les xarxes socials, que segons el 67,7% dels professionals enquestats, és el principal factor que ha disparat la demanda. En segon lloc, l’acceptació social més gran d’aquests procediments ha aplanat el camí: un 51,6% dels especialistes reconeix que la normalització del tema ha influït de forma clara en l’augment de pacients. També s’assenyalen altres factors com l’efecte postpandèmia (29%), que va posar el focus en la imatge personal, especialment durant les videotrucades, i una estabilitat econòmica (22,6%) que permet a més persones accedir a aquests tractaments.

En paral·lel al creixement de les operacions quirúrgiques, els centres d’estètica de Lleida han registrat un augment notable dels procediments no quirúrgics, també coneguts com a retocs o medicina estètica sense bisturí. Es tracta de tractaments com l’àcid hialurònic, la toxina botulínica (bòtox), els fils tensors, els pílings mèdics, el plasma ric en plaquetes o el rejoveniment facial amb làser. Aquestes intervencions no requereixen quiròfan ni anestèsia general, presenten un risc baix i la recuperació és gairebé immediata.

Respecte a les intervencions quirúrgiques més freqüents, les dades recollides a l’enquesta de la SCCPRE per a SEGRE mostren que l’operació més sol·licitada continua sent l’augment mamari (45,5%). Aquest procediment es manté com un dels més sol·licitats per dones d’entre 20 i 45 anys, motivades tant per raons estètiques com per reconstrucció després de pèrdues de volum o embarassos. Tanmateix, hi ha altres tècniques que estan guanyant pes. La blefaroplàstia (cirurgia de les parpelles) assoleix un 31,8%, reflex del creixent interès per l’aspecte facial, especialment en pacients majors de 40 anys. En la mateixa proporció apareix la reducció o recanvi d’implants mamaris, la qual cosa apunta a una recerca de resultats més naturals o a la correcció de cirurgies anteriors.

També destaca l’increment d’operacions relacionades amb el lipedema (acumulació de greix patològic en braços i cames). Un 13,6% dels professionals esmenta aquest tipus d’intervenció entre les més comunes. Malgrat que menys freqüents, també hi ha la rinoplàstia, l’abdominoplastia, la liposucció localitzada i l’otoplàstia (cirurgia d’orelles).

El volum d’intervencions ha canviat de forma significativa. El 2019, la majoria de les clíniques de Lleida en feien menys de 50 a l’any. Actualment, aquest grup representa només el 27%. En canvi, les que fan entre 100 i 200 intervencions anuals s’han convertit en majoria, amb un 39,4%. Aquesta evolució confirma que la cirurgia estètica s’ha professionalitzat i estabilitzat dins del sector sanitari privat local.

Un dels aspectes que més preocupa els professionals és l’intrusisme. Segons la SCCPRE, a Catalunya el 50% de les cirurgies estètiques no les fan especialistes titulats, la qual cosa ha provocat un augment de complicacions postoperatòries i de cirurgies de correcció. Entre el 80 i el 90% dels cirurgians han hagut d’intervenir per corregir operacions mal executades per metges sense formació. A més, un 93 per cent dels professionals perceben que l’intrusisme continua augmentant.

La SCCPRE reclama més regulació, un registre de professionals i més informació per als pacients, especialment en ciutats com Lleida, on és fàcil que clíniques no homologades passin desapercebudes.

En el MIR d’aquest any, Cirurgia Plàstica, Estètica i Reparadora va tornar a situar-se entre les especialitats més cobejades pels futurs metges. A Catalunya es van adjudicar 8 places de Cirurgia Plàstica, una a l’hospital Arnau de Vilanova de Lleida, i totes es van assignar amb números d’ordre molt alts, entorn del 600 o 800, cosa que confirma l’alta demanda i competitivitat d’aquesta especialitat. Aquest fenomen no és exclusiu. Dermatologia, tradicionalment una de les més sol·licitades per la seua estabilitat laboral i càrrega assistencial moderada, va esgotar les places fins i tot abans, entorn del número 400, especialment en hospitals de referència com el Clínic o el Vall d’Hebron. Per la seua part, Cardiologia, malgrat que també està valorada, presenta una distribució més àmplia. A Catalunya es van oferir més d’una dotzena de places, moltes cobertes entre els llocs 900 i 1.400, reflex de la seua exigència però també del seu prestigi.

La presència de la plaça de Cirurgia Plàstica, Estètica i Reparadora a Lleida permet a la província mantenir un paper actiu en la formació d’especialistes qualificats, malgrat comptar amb una oferta molt limitada en comparació amb grans hospitals de Barcelona. També hi ha opcions de formació en l’àmbit privat. Tanmateix, aquestes no habiliten com especialistes reconeguts oficialment en el sistema públic de salut.

Són màsters, cursos o especialitzacions privades orientades sobretot a tècniques estètiques com farcits o làser, però que no substitueixen la residència oficial ni atorguen el títol d’especialista. Per això, els qui aspiren a exercir amb plenes competències quirúrgiques continuen necessitant superar el MIR i completar la seua residència en hospitals acreditats.

Entre les províncies amb menys demanda d’Espanya

Malgrat que existeix un notable auge de les intervencions a Lleida, la província es manté entre les que menys demanda hi tenen a nivell estatal, malgrat que no existeixen xifres exactes. Segons les dades amb què compta la Societat de Cirurgia Plàstica, Reparadora i Estètica (SECPRE) s’estima que Lleida ocuparia el lloc 36 o 37 entre les províncies amb més nombre d’intervencions. Madrid, Barcelona i València serien al capdavant, mentre que Àvila, Sòria, Palència, Zamora, Segòvia, Sòria i Lugo ocuparien els últims llocs juntament amb Melilla i Ceuta.

Les deu primeres províncies, que són lògicament les més poblades, concentren força més demanda d’aquest tipus d’intervencions estètiques (més del 40% del total estatal).

Els Estats Units i el Brasil són al capdavant en intervencions

Segons la International Society of Aesthetic Plastic Surgery (ISAPS), els EUA i el Brasil lideren la llista de països amb més cirurgies estètiques, superant tots dos el milió d’intervencions anuals (vora 1,5 milions als EUA i 1,3 al Brasil). Els segueix Mèxic, que s’acosta a les 600.000 anuals, consolidant-se com a referent a Amèrica. A Europa, Alemanya destaca amb 400.000 cirurgies estètiques, i Itàlia i Rússia superen les 300.000. Turquia, coneguda pel seu turisme mèdic, en registra prop de 280.000 d’anuals, especialment rinoplàsties i trasplantaments capil·lars.