Marlaska col·loca de cap de la Policia Nacional a Lleida un condemnat per assetjament sexual

El ministeri de l’Interior que dirigeix Fernando Grande-Marlaska ha elegit com a nou comissari provincial de Cos Nacional de Policia de Lleida Antonio Royo Subías, sobre el qual des de fa més de dos dècades pesa una condemna ferma com a autor d’un delicte d’assetjament sexual. Royo va prendre possessió com a comissari provincial el passat 9 de desembre, i s’ha dedicat els primers dies de la seua estada a Lleida a prendre contacte amb la plantilla policial i amb els responsables d’altres entitats administratives i policials.

Els fets pels quals va ser condemnat es remunten a final de la dècada dels 90, quan el comissari, llavors com a inspector-cap, dirigia una unitat dels antiavalots (UIP, Unitat d’Intervenció Policial) a Sant Sebastià.

Segons va declarar provat l’Audiència de Guipúscoa i va ratificar el Suprem, “des del moment de la seua incorporació”, aquest “va començar a requerir” la víctima “perquè mantingués relacions sexuals” amb ell. “Si accedia a les seues pretensions –afegeix–, s’encarregaria que obtingués” dietes, dies de descans, permisos i “facilitats per ascendir”, però, “en cas contrari, li assenyalava que es convertiria en la seua enemiga”, la qual cosa l’abocava a “pitjors serveis, etc”. 

Segons li va dir, “la seua incorporació al grup havia estat amb la seua intervenció”. A aquestes pressions s’afegeix que el llavors inspector-cap “tant tot sol com en companyia de terceres persones, feia comentaris de caràcter vexatori en relació amb l’anatomia de la mateixa i la seua menstruació la qual cosa “afectava” la convivència en la unitat de la víctima, que va patir danys mentals com a conseqüència de l’assetjament: va patir “un trastorn adaptatiu amb ansietat crònic i una síndrome d’hipoactivitat cortical (...) amb hiperactivitat generalitzada davant d’estímuls” i va requerir “l’aplicació de tractament mèdic” per afrontar el quadre psicològic. Entre altres episodis d’assetjament, la víctima, que va demanar el trasllat a una altra unitat a Barcelona, va rebre “una manotada als glutis” per part del seu cap durant un dinar de la unitat a Pamplona.

L’Audiència de Guipúscoa va declarar provat l’assetjament sexual, i a finals de juny del 2003 va imposar a Royo una multa de 1.080 euros (sis mesos amb una quota de 6 €/dia) i el va obligar a indemnitzar l’agent assetjada amb 3.000 €. Un any després, el Suprem, a instàncies de la Fiscalia, va declarar responsable civil subsidiari l’Estat, ja que el llavors inspector en cap va actuar “aprofitant-se de “la seua prevalença” per “exigir els favors sexuals de la funcionària dependent”.

“Des que va arribar” el cap “li va sol·licitar favors sexuals en tot moment prevalent-se de la situació de superioritat”, cosa que, a més, va generar “una situació d’hostilitat” envers la víctima “per part dels altres integrants de la unitat”, assenyala la sentència de l’Audiència de Guipúscoa, que considera els danys físics i les amenaces incloses en el delicte d’assetjament. 

Una llarga carrera policial emparada per les garanties del Codi Penal

El comissari Antonio Royo Subías es troba en el tram final d’una llarga carrera al Cos Nacional de Policia, en què li queda tot just un any per jubilar-se que, tret de sorpresa, passarà al capdavant de la Comissaria Provincial de Lleida. Tant un portaveu oficial d’aquesta com un altre de la Subdelegació del Govern central van declinar fer comentaris. 

I com és possible que un inspector condemnat per assetjament sexual en el lloc de treball aconsegueixi desenvolupar una carrera de més de 25 anys al cos i passi per diversos llocs de comandament, com l’actual o l’anterior d’agregat de l’Interior en l’ambaixada espanyola a Algèria? El delicte d’assetjament sexual no porta aparellades penes accessòries de suspensió ni d’inhabilitació, ni tan sols en marcs funcionarials o laborals.