Marlaska es desentén de l’elecció del comissari condemnat i se n’atribueix el cessament

“Jo no el vaig nomenar. Qui el va nomenar va ser una altra autoritat dins del ministeri de l’Interior. Jo sí que he donat l’ordre del cessament una vegada he conegut aquesta circumstància”, va assegurar ahir al Senat el ministre de l’Interior, Fernando Grande-Marlaska, sobre el breu pas del comissari Antonio José Royo Subías per la prefectura provincial del Cos Nacional de Policia a Lleida, a la qual va arribar el dia 9 per ser cessat ahir.

La causa del cessament, “aquesta circumstància” a què es referia Marlaska, és la condemna ferma per assetjar sexualment una subordinada en els antiavalots de Guipúscoa a finals dels anys 90, i de què SEGRE va informar el dissabte 13.

“Aquest nomenament va ser en el millor dels casos un error” que “va enviar un missatge d’impunitat als agressors i de desprotecció a les víctimes”, havia apuntat la senadora lleidatana d’ERC, Sara Bailac, en la pregunta que li va plantejar a la Cambra Alta: “Com justifica el ministeri de l’Interior el nomenament com a Comissari Provincial del Cos Nacional de Policia de Lleida d’un condemnat per assetjament sexual a una subordinada?”

La senadora també li va deixar clar que “vostè i jo sabem que sense la pressió social i política aquesta rectificació, aquest cessament, no s’hauria produït”. “La ciutadania de Lleida esperava avui una explicació i una resposta del seu Govern, i garanties que una situació com aquesta no es repetirà”, va afegir més tard.

El ministre es va aferrar al procediment administratiu, i “aquesta circumstància” que el va portar a donar “immediatament” l’ordre de cessament de Royo, “i m’és igual que es recorri en els tribunals”, la va conèixer dilluns, va dir. Però a quina circumstància es referia: al nomenament o a la condemna?

El primer, tractant-se d’un comissari provincial, revelaria certa indolència en la gestió ministerial. El segon se situaria entre la badada i l’amnèsia, ja que el mateix ministre va cessar el mateix comissari per la mateixa sentència el setembre del 2018, quan dirigia la Brigada de Policia Judicial de Saragossa i, amb ella, la UFAM (Unitat d’Atenció a la Família i Dona), que atén les víctimes de violència sexual i masclista.“Algú del ministeri ha de respondre per aquest nomenament”, va remarcar Bailac, per a qui “el que indigna no és només aquest nomenament: és una trajectòria d’impunitat de 20 anys”. “Mentre els agressors són premiats, justificats i protegits, les víctimes carreguen amb el silenci”, va afegir.

Es referia a la llarga carrera de Royo al cos després de la condemna, les últimes etapes del qual han estat una de quatre anys a l’ambaixada d’Espanya a Algèria i el fugaç pas per Lleida.

Marlaska, mentrestant, insistia que “les polítiques feministes són les polítiques d’aquest Govern” i tornava a agafar-se al procediment administratiu. “Hi ha dades que desapareixen dels expedients”, va dir, com els antecedents penals que caduquen. “Em sembla perfecte que terceres persones ho hagin posat en coneixement de la premsa i això m’hagi permès donar l’ordre que he donat”, va dir.