Prop de 4.000 nínxols del cementiri de Lleida podrien ser desnonats després de la concessió de 99 anys

El cementiri de Lleida compta amb més de 3.900 nínxols susceptibles d’acabar sent desnonats. Són els que no tenen la concessió administrativa actualitzada, que té una durada de 99 anys. En cas que els seus titulars o beneficiaris no la renovin, reverteixen a la Paeria, que els ‘buida’ i torna a cedir-los per a noves inhumacions.

Més de 3.900 nínxols del cementiri de Lleida són actualment susceptibles de ser desnonats, al no tenir actualitzada la concessió, que té una durada de 99 anys. Si els titulars no la renoven, o moren i el beneficiari no assumeix la titularitat, pagant la corresponent taxa, les sepultures reverteixen a la Paeria, que les buida i pot tornar a cedir-les per acollir noves inhumacions. 

Abans de desallotjar-les inicia una recerca dels titulars o els seus beneficiaris i, si no aconsegueix localitzar-los, tira endavant el procés.

El 2017 la Paeria va registrar uns 4.500 nínxols desactualitzats en 14 departaments, la majoria als de Nostra Senyora de Montserrat (gairebé 650), Sant Jordi i Sant Lleïr (ambdós amb prop de 600), Sant Pere, Sant Josep, Sant Jaume i Sant Crist (sobre els 450) i Santa Maria i Sant Miquel (més de 300). L’octubre del 2019, ja n’havia recuperat 264. Cada any es van efectuant procediments d’actualització de les sepultures. Aquest any se n’han recuperat 103, en queden 3.959 sense actualitzar i està en marxa un altre procés per revisar la titularitat de 187.

El consistori afirma que aplica un criteri “marcat pel rigor, la prudència i el respecte que requereix un àmbit amb una forta càrrega emocional per a les famílies”. Remarca que el procés és complex i lent, ja que no només inclou tràmits administratius, sinó també la necessitat d’exhaurir totes les vies possibles per localitzar familiars que vulguin regularitzar la concessió abans de plantejar qualsevol exhumació.

Així mateix, explica que està analitzant els nínxols que no estan actualitzats abans del 1993 i primer estudien els que tenen titulars i beneficiaris difunts o el titular difunt i inhumat a la mateixa sepultura. Es busca familiars a través del padró, el programa de multes GTT o impostos. Si no es troben, es posen etiquetes a les làpides per informar que és necessari passar per les oficines de Salut Pública. També es publica al Butlletí Oficial de la Província i el de l’Estat i al tauler d’anuncis virtual de la Paeria i es dona un termini de dos mesos. A més, es publica un anunci als diaris.

D’altra banda, quan acaba el termini, es visita la làpida per comprovar si està cuidada o abandonada. Només es procedeix a l’exhumació quan s’esgoten totes les vies per trobar familiars.

La taxa per les sepultures varia segons la ubicació

La taxa de la concessió administrativa de nínxols varia molt en funció de la ubicació. Els més cars són els que són a la segona fila, amb una taxa de 2.147,70 euros. Els de primera i tercera fila tenen un cost de 1.080,40 euros, els de quarta costen 540,40 i els de cinquena, 270,10. Així mateix, els unificats de primera i segona fila tenen una taxa de 3.598,80. D’altra banda, els nínxols que són als porxos i a les galeries, així com els apaïsats situats en passos intermedis, tenen un altre preu.

La taxa dels columbaris per a urnes de cendres ubicats a primera i segona fila és de 745,10 euros, els de tercera costen 497,50 i els de quarta, 140,10. Els nínxols per a urnes grans tenen un cost de 1.419, 952,80 i 288,30, respectivament, i els situats al departament de Sant Jaume tenen els seus propis preus.En els deu primers mesos de l’any s’han registrat 624 inhumacions al cementiri i s’han enterrat urnes amb cendres de 69 incineracions.