Lleida manté pisos més grans que la resta de capitals gràcies al preu del sòl

El parc d’habitatges de Lleida ciutat fa aproximadament una dècada que s’acosta als 50.000 habitatges i gairebé la meitat, el 49%, tenen entre 60 i 90 metres quadrats de superfície. Unes dimensions que podrien considerar-se les estàndard per a un habitatge tipus a la majoria de ciutats. No obstant, mentre que en d’altres la superfície mitjana s’ha anat reduint davant la pujada dels preus, a Lleida es manté, segons els promotors. El menor preu del sòl respecte a altres capitals o la necessitat de comptar amb més espais per viure, siguin privats o comunitaris, són els motius pels quals Lleida és una excepció.

Segons les últimes dades de l’Institut d’Estadística de Catalunya (Idescat), a Lleida hi ha 54.543 habitatges dels quals 25.329 tenen entre 60 i 90 metres quadrats. Concretament, n’hi ha 13.389 que tenen entre 76 i 90 metres, mentre que els altres 11.940 són d’entre 61 i 75 metres quadrats. Uns valors que es mantenen estables des de fa 15 anys. El tercer tipus més comú és el que té entre 91 i 105 metres amb 8.388, el 15,07% del total, seguit dels d’entre 46 i 60 metres amb 7.185 (13,17%). Els habitatges més grans representen el 15% del total, incloent els que tenen entre 106 i 120 metres, que són el 7,22% (3.939); els d’entre 121 i 150, amb el 5,97% (3.261); els que van dels 151 als 180 metres, amb el 2,53% (1.383); i els de més de 180 metres (1.125), el 2%.

A l’altre extrem hi ha els immobles que tenen una superfície d’entre 31 i 45 metres, que són el 5,35% (2.922) del total; i finalment figuren els apartaments de menys de 30 metres, que són l’1,3% (735).

Sobre el fet que a Lleida la superfície dels habitatges es mantingui i no es redueixi, com passa en altres capitals, la presidenta de l’Associació de Promotors de Lleida, Montse Pujol, assenyala que els pisos d’entre 60 i 90 metres quadrats “continuen sent els més sol·licitats”. “Podríem dir que Lleida és una excepció respecte a altres ciutats perquè en la majoria la dimensió mitjana dels pisos de noves promocions s’ha reduït, només cal veure l’exemple de Barcelona”, diu Pujol. Ho atribueix al fet que “la demanda per aquest tipus d’habitatges a Lleida es manté, el preu del sòl és més assequible i tenim més terreny disponible que altres ciutats i, a més, després de la pandèmia hi va haver un auge circumstancial de demanda d’habitatges grans”.

D’altra banda, Pujol assenyala que, a més del preu del sòl, la reducció de la mida dels habitatges es deu a les circumstàncies de l’època. “Abans necessitàvem un quart de rebost, ara no, abans hi havia un menjador principal i un per al dia a dia, ara ja no hi ha demanda, i abans la cuina i el menjador estaven separats, i ara molts ho volen unificat”, conclou la presidenta dels promotors.

Sobre aquesta nova tendència a l’alça, De la Fuente va indicar que “no sempre és fàcil complir la normativa” que es requereix per fer aquesta reconversió d’usos. “El hàndicap més gran és que, encara que sigui un espai únic, el decret d’habitabilitat obliga que es pugui separar per crear una habitació, de manera que les dos estance tinguin ventilació. I això no es pot fer si no hi ha prou façana”, va detallar. Per la seua part, des del Col·legi d’Agents de la Propietat Immobiliària de Lleida (API), també han constatat un augment de l’interès a reconvertir locals en habitatges i vaticinen que anirà a més en els barris perifèrics.

La reconversió de locals en habitatges va a més

La Paeria ha tramitat en els últims quatre anys almenys un centenar de sol·licituds per convertir baixos comercials o entresolats en habitatges a la ciutat. Una tendència que fa diversos anys que va a l’alça, ja que el 2022 va atorgar 23 permisos i el 2025 uns 36, un 50% més. I és que la reconversió de locals en habitatges s’ha vist com una oportunitat més per, d’una banda, augmentar l’oferta residencial de la ciutat i, d’una altra, reduir el nombre de locals buits, segons va assenyalar el president del Col·legi d’Arquitectes de Lleida, Lluís de la Fuente. Val a recordar que Lleida és la segona ciutat catalana amb més percentatge de locals buits, només darrere de Reus. Concretament, hi ha 3.109 locals inactius de 8.197, el 37,9% del total. Una xifra molt superior a la de Barcelona (18,2%), Tarragona (16%), i Girona (23,3%).