L’Audiència de Lleida torna a absoldre un psiquiatre d’estafar un client

L’Audiència de Lleida ha tornat a absoldre un psiquiatre lleidatà, J.R.P.P., acusat d’apropiar-se suposadament del patrimoni d’un pacient amb la firma d’un vitalici i per al qual les acusacions sol·licitaven sis anys de presó. És la segona vegada que el tribunal dicta absolució per a l’acusat, després de repetir el judici que ja es va celebrar el 9 de març del 2023 per ordre del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya.

La nova vista oral es va celebrar el novembre passat amb uns altres tres magistrats diferents que hi va haver en la primera. J.R.P.P. va ser jutjat de nou després que el Tribunal Superior de Justícia anul·lés a finals de l’any passat la sentència de l’Audiència que el va absoldre a l’estimar parcialment el recurs presentat per la Fiscalia al no acceptar Squarvitae com a acusació per falta de legitimació.

En aquesta segona sentència, el dictamen de la sala és el mateix, a l’absoldre l’acusat, representat per l’advocat Enric Rubio, del despatx Rubio Legal, de tots els delictes que li imputaven les acusacions al considerar que la prova desplegada en el judici no acredita cap mena d’engany per part de l’acusat. “La sala no ha aconseguit assolir la convicció necessària per emetre un pronunciament condemnatori”, indica la sentència.

Durant el judici, l’acusat va assegurar que va ser la família del pacient, ingressat des del 1981, qui li va proposar el 2003 firmar un contracte vitalici que incloïa la cessió d’una casa, situada a prop de la clínica i llavors valorada en 240.000 euros, per cobrir tota l’atenció i manutenció del pacient. Va negar que unflés factures per generar un deute més gran del pacient, com sostenen les acusacions.

En aquest sentit, l’Audiència considera que l’acusat no es va aprofitar d’una suposada patologia psiquiàtrica del pacient per enganyar-lo i firmar els contractes i, d’altra banda, que la prova desplegada per les acusacions “és manifestament insuficient” per poder afirmar “amb la certesa que requereix un pronunciament penal”, que es presentés dol i engany per part de l’acusat.

També assegura que el germà pacient “tenia plena capacitat d’obrar, entenia el que firmava, estava degudament assessorat i lliurement i voluntàriament va decidir firmar” els documents. Així mateix, tampoc aprecia manipulació dirigida a provocar error en el jutge perquè dictés una resolució que perjudiqués els interessos del pacient.

La Fiscalia sol·licitava una condemna de sis anys de presó. Les acusacions també demanaven una multa de 108.000 euros i una indemnització de més de 240.000 euros.