Rosa M. Poch Claret, catedràtica d'edafologia de la UdL: «Sense els sòls no hi ha vida al planeta, hem de cuidar-los»

L’edafologia és l’estudi dels sòls. En què consisteix?

El sòl és el suport natural de les plantes, d’on s’obté el 95% dels aliments del món. Sense ell no hi ha agricultura. Regula les aigües i hi viuen microbis, bacteris i fongs que fan el reciclatge de la matèria orgànica, i sense la vida no és possible en el planeta. Ara que hi ha tanta resistència als antibiòtics, molts farmacòlegs estan tornant a la terra per estudiar els fongs, que són els que els produeixen. Però coneixem més els astres que el sòl.

És una ciència molt desconeguda?

És una ciència jove. En totes les cultures hi ha una deessa terra i és un recurs clau, però no es va estudiar fins a finals del XIX quan Vassili Dokutxàiev es va adonar que els sòls negres de Rússia eren molt fèrtils. Allà sí que hi ha una carrera d’Edafologia, però aquí els edafòlegs som agrònoms, forestals, biòlegs, geògrafs, químics o farmacèutics.

Sabem que cal cuidar l’aigua i l’aire per lluitar contra el canvi climàtic. I el sòl?

Tothom nota si l’aigua o l’aire estan contaminats, però amb el sòl, no en veiem l’interior i el seu estudi és molt complex. Hi ha molta diversitat de sòls, uns són molt bons per a l’agricultura i s’han de conservar. O són l’hàbitat d’espècies endèmiques. També són com un registre, el que estudien els arqueòlegs. I nosaltres estudiem els paleosols, que són sòls formats en climes passats.

No som conscients que protegir-lo és clau?

El problema principal és que per a la governança de l’aire i de l’aigua hi ha directrius i per al sòl, molt poques. A Europa, des del desembre de l’any passat hi ha una directriu de vigilància dels sòls que ha tardat molts anys a aprovar-se perquè alguns països la vetaven. Els països hauran de desplegar ara lleis amb indicadors que diguin si els sòls es degraden. Les causes poden ser erosió, contaminació, pèrdua de matèria orgànica, salinització, mal ús de nutrients... A l’Organització de les Nacions Unides per a l’Agricultura i l’Alimentació (FAO per les sigles en anglès) hi ha una Aliança Mundial de Sòls que té el panel d’experts que l’assessora, del qual jo he estat presidenta durant 7 anys i ja vaig acabar el segon mandat. Però les seues recomanacions sobre el maneig del sòl no són obligatòries. L’objectiu és que no es degradi el sòl, cuidar-lo.

Perquè, per molt que avanci la tecnologia, ho necessitem encara que sigui només per produir aliments...

Exacte. Existeix la síntesi de proteïna sintètica i els insectes, però no crec que d’això visqui tota la humanitat. El sòl ens cuida, depenem d’ell, així que hem de cuidar el cuidador, com passa amb els malalts d’Alzheimer. Si en lloc de fer un maneig extractiu del sòl, ho fem tenint en compte les seues capacitats aconseguirem que el servei sigui sostingut en el temps.

Hi som a temps?

Sí, és possible. S’investiga molt sobre sòls, tenim els coneixements, però falta governança i normatives que els tinguin en compte. Hi ha sòls fantàstics amb una producció de molta qualitat i si algú vol fer allà un Eurovegas, per molt que creï llocs de treball està inutilitzant un recurs de país. Intentem que les nostres actuacions siguin equilibrades.

Però podria passar com amb els compromisos sobre emissions de gasos a l’atmosfera, que no es compleixen.

Exacte, perquè no es tenen en compte els beneficis globals per al planeta.

Ha estat distingida amb la medalla Kubiëna i és la tercera dona a rebre aquest reconeixement internacional.

Abans la van rebre dos russes. És important, però tampoc no som tants a treballar en micromorfologia del sòl, però jo ho trobo apassionant. A la Universitat de Lleida tenim una molt bona col·lecció de sòls àrids, calcaris, amb guix i amb sals i sé com funcionen perquè n’he analitzat els components amb el microscopi. Cal saber com funcionen per saber com manejar-los. De fet, tenim totes les làmines de la col·lecció de mapes de sòl de Catalunya i tres o quatre mil mostres de sòl de tot el planeta. De Namíbia, Togo, Sud-àfrica, Hongria, Nicaragua, Iran... S’utilitzen per a investigació.

Com són els sòls que hi ha a Lleida?

Hi ha molts mapes fets i moltíssima diversitat, uns són com els d’Irlanda i d’altres com els de l’Iraq, cada un amb les seues característiques. Són com les persones, jo no podria ser jugadora de l’NBA, però serveixo per a professora d’universitat. Caldria adequar l’ús del territori a les aptituds dels sòls, perquè, per exemple, si poses tubs de reg en sòls amb guix pot ser que s’espatllin.