VEÏNS
Pardinyes, un barri amb molta història
Paco Castillo i Joan Torné, expresidents veïnals, repassen la vida en un llibre
Pardinyes als anys 50, amb vies i camps. Al requadre, els blocs que ara es diuen Landelino Lavilla, en construcció. - MARC CARBONELL
Encara que Pardinyes es pot considerar un dels barris joves de la ciutat, la seua història ajuda a explicar períodes tan transcendentals com la revolució industrial del segle XIX o l’èxode rural massiu dels anys 60. A més, és un exemple perfecte del que pot aconseguir el moviment veïnal al fer valer reivindicacions com, per exemple, construir una passarel·la sobre les vies per evitar més morts de vianants que havien de creuar-les per poder anar al centre.
L’inici de la història del barri se situa en el 1860, amb l’arribada del tren i la construcció d’una estació de passatgers a l’actual carrer Roger de Llúria. Llavors Pardinyes era majoritàriament rural, i així es va mantenir fins a mitjans del segle passat, a excepció d’unes quantes cases i negocis al Camí de Corbins. Aquest és el punt de partida del llibre Pardinyes, 1860-2025. Formació, expansió i història gràfica del barri, acabat de publicar per Paco Castillo i Joan Torné, expresidents de l’Organització de Veïns de Pardinyes (Orvepard).
Antiga estació ferroviària del carrer Roger de Llúria al voltant de l’any 1900. - ÀNGEL TOLDRÀ VIAZO – COL·LECCIÓ JOAN TORNÉ
Els autors recorden que, unes dècades després, “el barri va quedar separat en dos, Pardinyes altes i baixes”, arran de la posada en marxa d’una segona xarxa ferroviària de mercaderies (des de Rosa Parks fins a la Mitjana) i de l’antiga estació de classificació del Recorrido, inaugurada el 1923 i en actiu fins al 1979.
Les vies es van desmantellar als anys 80, i avui dia només queden drets alguns dels vells tallers, reconvertits en la seu de l’Institut Municipal d’Ocupació (IMO) del carrer Pare Palau. “També es manté una petita edificació modernista des d’on es redireccionaven els trens, a l’actual pàrquing de Barris Nord”, recorden.
Vista aèria del barri de Pardinyes a l’actualitat, amb blocs de pisos i edificis que omplen tots els espais on abans hi havia camps i vies de tren. - COL·LECCIÓ JOAN TORNÉ
La infraestructura ferroviària va propiciar un primer establiment de 150 cases de personal ferroviari i va marcar una era de transformació industrial. “A Pardinyes hi va haver fàbriques de gas, d’arròs o d’acer”, assenyalen els autors a tall d’exemple. Posteriorment, el barri va experimentar un període d’erradicació de les fàbriques, donant pas a una reconversió residencial.
Va ocórrer progressivament durant el baby boom que va començar als 60, quan “hi va haver molta immigració i es van construir les primeres parròquies i escoles”. Llavors va nàixer Orvepard, la primera entitat veïnal de la ciutat fundada el 1962 (com a “organització” i no “associació” perquè ho impedien les lleis franquistes), que ha estat “el motor del desenvolupament del barri”, valoren Castillo i Torné.
Els autors
Joan Torné i Paco Castillo, autors del llibre. - SEGRE
Paco Castillo, periodista, s’ha encarregat d’escriure els textos del llibre a partir de la seua investigació en diferents arxius i biblioteques, així com de més de 150 entrevistes a testimonis i de la seua experiència i coneixements com a veí de Pardinyes.
Per la seua part, Joan Torné és aficionat a la fotografia i col·leccionista. Disposa d’un ampli arxiu de fotos històriques, i també ha comptat amb algunes donacions de veïns i amb altres imatges de grans arxius com el de l’Institut d’Estudis Ilerdencs (IEI).
“El llibre, que hem tardat dos anys i mig a elaborar, busca valorar la història del barri, destacant la necessitat de donar a conèixer les figures importants, tant a nivell local com internacional, que són de Pardinyes”, afirmen. “Tenim un barri privilegiat”, conclouen.
