ESTRANGERIA
El salari mitjà ha pujat a Lleida 2.800 €/any amb l’onada migratòria i l’ocupació estrangera creix més que l’autòctona
La massa salarial de la demarcació creix 1.200 milions en quatre anys amb més treballadors i sous més alts
Un caixer en una entitat bancària - Eduardo Soares / Unsplash
El salari mitjà ha pujat a Lleida poc més de 2.800 euros en els primers anys de la intensa onada migratòria iniciada després de la pandèmia, amb la qual cosa el ritme d’arribada de nous lleidatans d’origen estranger a la demarcació no baixa dels 6.000 anuals i s’atansa en ocasions als 8.000.
Segons les dades de l’Agència Tributària, entre 2019 (l’any previ a la pandèmia i la seua crisi) i 2023 (últim exercici amb dades disponibles de l’IRPF), la massa salarial bruta dels assalariats lleidatans va passar de 4.327 milions d’euros anuals a 5.500, amb un augment del 27,1% que es deu bàsicament a dos factors: el major nombre de persones empleades i la millora de les remuneracions com a conseqüència de les pujades de l’SMI (Salari Mínim Interprofessional) i dels tímids avenços de la negociació col·lectiva en aquesta matèria.
Aquesta millora de la massa salarial de la demarcació, que va augmentar en gairebé 1.200 milions d’euros en quatre anys que van incloure la frenada més gran de l’activitat econòmica des de la Guerra Civil, va incloure creixements en els dos factors: el nombre de contribuents amb ingressos salarials va passar de 187.868 a 212.763 (+13,2%) i el salari mitjà va créixer de 23.035 € bruts anuals a 25.855 (+12,2 per cent).
L’aportació de l’ocupació d’origen estranger a aquest creixement de l’activitat a Ponent va ser netament superior a la d’origen local en aquell període de quatre anys.
Segons les dades d’afiliació de la Seguretat Social, l’ocupació per compte d’altri va créixer en 13.326 treballadors a Lleida entre el final del 2019 i el del 2023, i pràcticament el 60% d’aquestes noves ocupacions (7.989) van ser cobertes per ciutadans procedents d’altres països.
Pilar Cancela, secretària d’Estat de Migracions. - EFE
Cal tenir en compte dos detalls d’aquestes dades. D’una banda, els registres d’afiliació a la Seguretat Social no inclouen els entorn de 7.500 ciutadans d’origen estranger que s’ocupen en l’economia submergida i treballen sense papers, és a dir, sense cotitzar a la Seguretat Social ni contribuir a l’Agència Tributària. I, per altra, es dona un decalatge de 10.000 persones entre els assalariats que comptabilitza Hisenda i els de la Seguretat Social, ja que el primer d’aquests organismes anota tots els treballadors que han tingut feina al llarg de l’any, amb independència que hagin estat ocupats un dia o tot l’any mentre que el segon ofereix cada mes les xifres mitjanes i les de l’últim dia.
Aquesta diferència registra, bàsicament, els qui van entrant i sortint de l’atur al llarg de l’any i els qui cobreixen treballs de temporada en diferents llocs i no tenen el centre de treball tot l’any a la demarcació.
Els creixements de l’ocupació a Lleida han estat en els últims anys d’entre 3.800 i 5.500 treballadors, dels quals poc més de 3.000 són nous lleidatans nascuts en altres estats.
En una demarcació en la qual les cohorts anuals de joves que assoleixen l’edat mínima d’accés al mercat laboral (16 anys) cauran per sota dels 5.000 en dos anys i dels 4.000 en una dècada, i amb els nivells d’envelliment disparats i el saldo vegetatiu en registres negatius des del 2014, no sembla que el teixit productiu lleidatà tingui més opcions que l’acollida de migrants per cobrir la demanda de mà d’obra, especialment en rams de fort component estacional com l’agrari.
