El Macba, en espais insòlits de Lleida

El cementiri i el tanatori de Lleida es convertiran la tardor vinent en uns singulars espais d’exhibició artística en el marc del projecte Un museu fora del museu, impulsat pel departament de Cultura de la Generalitat i el Museu d’Art Contemporani de Barcelons (Macba). La iniciativa compta amb la implicació dels centres d’arts visuals de Catalunya –entre els quals La Panera de Lleida– i arribarà a altres llocs inèdits de més de vint localitats (vegeu el desglossament). Aquest peculiar projecte suma una quarantena de peces de la col·lecció del Macba amb l’objectiu d’atansar l’art contemporani a la vida quotidiana.

L’equip tècnic de La Panera ha seleccionat el cementiri i el tanatori de Lleida per exhibir a l’octubre i al novembre una sèrie fotogràfica de Fina Miralles (Sabadell, 1950) i un vídeo de Josep Ponsatí (Banyoles, 1947), respectivament. Miralles, que l’any passat va rebre el Premio Nacional de Artes Plásticas, compta amb una extensa trajectòria en tota mena de gèneres artístics. En aquest cas, com a pionera del denominat art d’acció, al cementiri es podrà veure una sèrie fotogràfica de 1975 titulada Relacions. Relació del cos amb elements naturals. El cos sobre l’herba, en la qual l’artista va vincular el seu cos a elements naturals fins a assolir una fusió o simbiosi. Miralles es va estirar en un camp de cereal espigat, en el qual va deixar la marca del seu pes per constatar, tot seguit, com l’herba recuperava la lleugeresa i va esborrar la seua empremta.

En el cas del tanatori, es podrà veure en una pantalla el vídeo monocanal Granollers, en el qual Ponsatí, conegut pels seus inflables monumentals, estructures aèries de caràcter efímer que construïa a partir de formes modulars enllaçades, va documentar el primer d’aquests espectaculars artefactes voladors, en el marc de la primera Mostra d’Art Jove, el 1971 a la ciutat vallesana. Va constituir una de les primeres accions d’art conceptual en una Catalunya encara franquista. L’obra Granollers es va estructurar en onze mòduls de plàstic, uns de color blanc i altres de groc, de planta gairebé quadrada, de 4x4,30 metres cada un.