Un deute amb el Mihail: Inga Oleksiuk segueix el rastre del seu avi, brigadista internacional polonès desaparegut als combats de Lleida l’abril del 1938

Fa anys que Inga Oleksiuk segueix el rastre del seu avi Mihail, brigadista polonès desaparegut l’abril del 1938 en els combats lliurats a les portes de Lleida. La investigació l’ha portat des de Varsòvia fins a les trinxeres de la Saira i Almacelles, on encara poden quedar les restes d’alguns d’aquells combatents que van defensar la República. Hi ha recerques que comencen molt després que hagin acabat les guerres. La d’Inga Oleksiuk va començar a la seua adolescència, quan es va interessar per un avi que mai no va conèixer. Mihail Oleksiuk, brigadista internacional d’origen polonès i ucraïnès, va desaparèixer als camps de batalla de Lleida l’abril del 1938. Gairebé nou dècades després, la seua família continua sense saber on està enterrat.

L’Inga ha convertit aquesta absència en una investigació que l’ha portat repetidament a Catalunya i a llocs de l’entorn de Lleida. En la seua última visita va recórrer els escenaris on van combatre els brigadistes polonesos juntament amb Joan Ramon Segura, membre del grup d’investigació de memòria del Centre Excursionista de Lleida. Segura estudia sobre el terreny el que va passar en aquells dies; l’Inga busca una resposta per a una desaparició que ha travessat tres generacions.

El seu pare, fill del Mihail, va morir el gener del 2024, quan la família ja preparava la documentació per sol·licitar la nacionalitat espanyola. No va arribar a veure-la concedida. “Per ell aquest país i Lleida va ser sempre un somni molt present”, explica l’Inga a SEGRE. El 5 de novembre de l’any passat, el Govern espanyol va concedir per primera vegada la nacionalitat a 171 descendents de brigadistes internacionals, entre els quals l’Inga, per carta de naturalesa i a l’empara de la Llei de Memòria Democràtica del 2022. Per a ella suposa “completar un son de tres generacions”.

El Mihail va nàixer el 1898 en territori de l’antic imperi austrohongarès, en una zona que avui correspon a l’oest d’Ucraïna. Abans de la Guerra Civil estava a la presó i, segons la seua neta, militava en un partit d’esquerres que va acabar sent il·legalitzat per Stalin. En recuperar la llibertat va decidir vindre a Espanya, que veia com un dels últims llocs on es podia plantar de cara a l’avenç del feixisme. Es va integrar a les Brigades Internacionals, en el batalló Dombrowski. Una de les últimes proves de la seua presència al front és una carta enviada a la seua esposa, embarassada a París, el 31 de març de 1938. Compte que està sota d’un arbre després de cavar trinxeres i que fa tanta calor que va vestida “com Adam”. Després va arribar el silenci. La seua dona va escriure a les Brigades i a la Creu Roja sense obtenir resposta. Mig any després va nàixer el fill del Mihail, el pare de l’Inga.

La recerca condueix als primers dies d’abril de 1938, quan el front va assolir les portes de Lleida. L’anomenada Batalla de Lleida es va desenvolupar entre la capital del Segrià, Almacelles i la Saira, amb posicions a la serra de la Cerdera i Alpicat. L’obertura el 2015 de part dels documents del Komintern de Moscou va aportar fotografies, mapes i documentació sobre les Brigades Internacionals i els combats de l’1 al 3 d’abril. La XIII Brigada Internacional, integrada en bona mesura per voluntaris polonesos, va ser desplaçada cap al nord. Els batallons Mickiewicz, Dombrowski, Rakosi i Palafox van establir una línia de trinxeres pel pla d’Almacelles, la Saira i la serra de la Cerdera. El 3 d’abril, les tropes franquistes van ocupar la Saira, Malpartit i Alpicat. Segons les xifres recollides en la documentació consultada, hi va haver 40 morts i 100 ferits al bàndol franquista i 607 de morts i 70 presoners entre els republicans.

Fa anys Joan Ramon Segura que localitza posicions, contrasta documents i recull testimonis. Un d’ells és el de Josep Lluís Torrent, veí de la Saira, el pare del qual li va explicar que havia ajudat a enterrar tres soldats polonesos. El lloc assenyalat el 2018 és avui completament llaurat i transformat. La documentació del Komintern confirma, no obstant, la presència de combatents polonesos, molts dels quals jueus, a la zona. També romanen testimonis sobre l’antic Hospital de Sang. Segons els veïns, els ferits que no van poder ser evacuats van ser trets de l’edifici i afusellats contra una de les parets. L’abril del 2025 es van col·locar un monòlit i una placa al costat de l’antic hospital, posteriorment escola, en homenatge als brigadistes internacionals polonesos caiguts en la batalla de la Saira. Per a l’Inga, la placa no resol la incògnita, però ofereix un lloc al qual tornar.

Quan el Mihail va deixar d’escriure, l’àvia de l’Inga va contactar amb el Socors Roig Internacional i amb el Comissariat de les Brigades Internacionals. Els documents indiquen que va ser traslladat a un hospital de l’Exèrcit de la República l’octubre del 1938 i que havia resultat ferit durant les operacions de Lleida a l’abril. Després d’aquest trasllat, la pista desapareix. No existeix una tomba coneguda. L’Inga Oleksiuk ha sol·licitat el kit de l’ADN per aportar una mostra i comparar-la amb possibles restes recuperades. Si el Mihail va morir a Lleida, vol saber-ho; si les seues restes són a la Saira, vol identificar-les. “Voldria tancar aquest capítol”, suplica. La guerra va acabar fa molt; la recerca del Mihail, encara no.