Montoro tallarà a Catalunya el finançament amb el FLA si el Govern gasta diners en l’1-O

La comissió delegada per a Assumptes Econòmics del Govern central va aprovar ahir un acord pel qual condiciona el pagament a Catalunya de les partides del Fons de Liquiditat Autonòmica (FLA) al fet que la Generalitat remeti setmanalment una garantia que no destina fons a l’organització del referèndum, segons va anunciar el portaveu del Govern, Íñigo Méndez de Vigo. Aquest acord, a proposta del ministeri d’Hisenda dirigit per Cristóbal Montoro, té l’objectiu d’“impedir que la Generalitat pugui tramitar expedients de despesa destinats a finançar l’1-O”. El detonant va ser un desviament de 6.150 euros per al referèndum dins dels diners establerts per la Generalitat, i controlats per Hisenda, per valor de 19.370 euros en els pressupostos del 2017 per a l’organització i gestió de processos electorals. Aquesta desviació va despertar l’alarma d’Hisenda, que va enviar dimarts passat una carta a la interventora general de la Generalitat, Rosa Vidal Planella, en què l’insta a detallar a què es refereixen aquestes despeses en el termini de 48 hores, explicacions que a data d’ahir no havien arribat.

El Govern central va rebre crítiques tant des de Catalunya com des d’Espanya. El secretari d’Economia de la Generalitat, Pere Aragonès, va advertir que si Madrid “talla l’aixeta a Catalunya, el seu Estat s’amaga”, i va lamentar que l’Executiu de Rajoy exerceixi la “campanya de la por”. A més, els grups PDeCAT i ERC van demanar la compareixença de Montoro al Congrés i al Senat. Per al portaveu parlamentari del PDeCAT, Carles Campuzano, “vincular el FLA amb el referèndum és un acte de sectarisme”. Des del PSC van lamentar l’“amenaça” de Madrid i els va recordar que el FLA és “molt necessari a Catalunya”, i en els mateixos termes es van pronunciar des de Ciutadans. Per als comuns es tracta d’“un atac als drets nacionals de Catalunya”. Segons el PSOE, la suspensió del FLA “no és la solució”. Segons indiquen fonts socialistes, la vicepresidenta del Govern espanyol, Soraya Sáenz de Santamaría, va comunicar a Miquel Iceta i a Patxi López la decisió a posteriori.

barcelona

El Tribunal Constitucional va declarar inconstitucional el cànon digital que el govern va aprovar l’any 2015, però la Generalitat mantindrà els ajuts al sector audiovisual, segons va explicar ahir el conseller de Cultura, Lluís Puig.

El secretari d’Hisenda, Lluís Salvadó, va informar que la Generalitat haurà de tornar a les operadores d’internet els milions que s’han recaptat des de l’aplicació del cànon digital i va qualificar la sentència d’“atac ideològic a les competències fiscals de l’autogovern català” que “inhabilita les competències de les comunitats autònomes d’aprovar tributs propis”. A més a més, va avançar que el Govern “es compromet a tornar a aprovar un nou impost de forma immediata, millorant-ne l’articulat i apujant els tipus impositius per contribuir al finançament dels projectes audiovisuals catalans”.

Per la seua banda, el Consell de Garanties Estatutàries (CGE) va emetre ahir un dictamen sobre la proposició de llei del Codi Tributari de Catalunya en el qual considera que un article i tres disposicions addicionals vulneren la Constitució.

En concret, el CGE tomba l’article 111-4, referents a fonts d’ordenació tributària, i les disposicions addicionals sisena, setena i vuitena del llibre segon, sobre l’accés a diferents cossos tributaris adscrits a l’Agència Tributària de Catalunya. La sentència respon al recurs que van presentar el mes de juny el PSC, Catalunya Sí que es Pot i Ciutadans a la llei.