El duel entre els EUA i Corea del Nord, més lladrucs que mossegades

Per primera vegada, el líder nord-coreà, Kim Jong-un, s’ha trobat amb un parell a la Casa Blanca capaç de portar la retòrica tan al límit del conflicte com ell i, malgrat la possibilitat de desencadenar una guerra imprevisible, l’única via probable en aquest contenciós continua sent el diàleg.

Utilitzant un llenguatge propi de l’Oest americà i una frase popularitzada per John Wayne, Trump va assegurar aquest divendres en el seu compte de la xarxa social Twitter que les seues armes estan "carregades i muntades" i les opcions militars estan "completament preparades" si Kim Jong-un "actua de forma imprudent".

Aquesta última part indica que Trump no té previst un atac preventiu contra instal·lacions militars de Corea del Nord, una cosa que ha planat sobre la llista d’opcions després que el règim comunista amenacés de llançar dos míssils cap a aigües de l’illa de Guam, territori nord-americà i seu d’una estratègica base naval al Pacífic.

El règim nord-coreà va assegurar aquest divendres que les declaracions de Trump "són un munt de disbarats", mentre que va tornar a amenaçar Seül de reduir-lo a "un mar de foc" si es desencadenen atacs militars contra ells.

Malgrat la retòrica militarista, Trump no ha ordenat cap desplegament addicional de força cap a la Península de Corea, després que al juny es retirés el portaavions USS Carl Vinson de la zona, i només queda al Japó l’USS Ronald Reagan per respondre a una crisi militar que, de produir-se, podria tenir dimensions globals.

De la mateixa manera, segons argumenta Robert Carlin, veterà expert en Àsia i investigador de la Universitat de Stanford, Corea del Nord porta des de juliol donant senyals sobre la seua postura negociadora.

Segons Carlin, els mitjans han obviat parts d’unes declaracions de Kim Jong-un del passat 4 de juliol, quan Pyongyang va provar un nou míssil intercontinental, repetides aquesta setmana pel ministre d’exteriors nord-coreà, Ri Yong-ho.

Aquestes assenyalen que Corea del Nord mai no negociarà el seu desenvolupament balístic i nuclear, "tret que s’acabi la política hostil dels Estats Units i l’amenaça nuclear contra la República Democrática Popular de Corea (nom oficial de Corea del Nord)".

La crisi retòrica es va iniciar aquest dimarts quan mitjans nord-americans van revelar que consideren que Corea del Nord ha aconseguit una ogiva nuclear prou lleugera per ser llançada en un míssil intercontinental.

Según Fred Fleitz, vicepresident del conservador Center for Security Policy, probablement aquesta filtració va ser autoritzada pel Govern de Trump per forçar Corea del Nord a negociar sobre les seues ambicions nuclears, ja que la possibilitat que Pyongyang hagués construït una ogiva nuclear ja era coneguda el 2013.

No obstant això, va ser el juliol passat quan Corea del Nord va demostrar en dos ocasions que disposa d’un nou míssil intercontinental capaç d’impactar en territori nord-americà, una cosa considerada per altres experts com un intent nord-coreà de reforçar la seua posició davant la nova Administració nord-americana.

Segons indica en el seu blog Susan DiMaggio, investigadora del laboratori d’idees New America Foundation, l’estratègia dels Estats Units és dual: "aplicar màxima pressió i mantenir contactes" amb Corea del Nord.

DiMaggio assegura en el seu perfil que ha facilitat les primeres converses entre funcionaris de l’equip de Trump i Corea del Nord, una cosa que va començar a Oslo (Noruega) el maig de 2017.

Aquestes discretes converses, que també s’han canalitzat a través de Nacions Unides, se sumen als intents de Trump de què Xina, aliat tradicional de Corea del Nord, contribueixi que es reobri un diàleg sobre les ambicions nuclears de Pyongyang que ara té més aparences de tenir èxit que en el passat.

Per primera vegada des de 2008, Corea del Sud té un govern progressista, tradicionalment més obert a parlar amb els Kim, una cosa que podria permetre la reobertura del dialogo a sis bandes sobre el programa nuclear nord-coreà suspès el 2009, després de diversos avenços positius des del seu inici el 2003.

L’arribada d’un nou govern a Washington reobre a més una oportunitat perquè Corea del Nord pugui aconseguir concessions econòmiques, vitals per a la supervivència del règim, a canvi d’abandonar les seues ambicions militars.

El perill d’aquest joc de provocacions i lectura entre línies és que algú porti la pressió massa lluny i es desencadeni un conflicte en el qual tenen interessos els Estats Units, la Xina o Rússia, països amb les Forces Armades més poderoses del món i potències nuclears.

"El que tenim aquí és a dos líders cridant-se l’u a l’altre i és molt desestabilitzador (...). Un mal càlcul és el risc més gran de tots", va indicar aquest divendres Cristina Varriale, investigadora del Royal United Services Institute, en una entrevista amb NBC.