Milers de lleidatans contra el 155 i els “presos polítics”

Entrar ahir a Barcelona per carretera semblava una missió impossible. Les principals artèries viàries, plenes de pancartes en què es podia llegir “Llibertat presos polítics”, van registrar retencions quilomètriques pels cotxes i autocars que van arribar des de tot Catalunya per assistir a la manifestació per demanar la llibertat dels consellers cessats pel Govern espanyol i els presidents de l’ANC i Òmnium. Dels més de nou-cents autocars que es van contractar, aproximadament noranta van sortir des de totes les comarques de Lleida.

Els milers de lleidatans que van assistir a la protesta, abillats amb el llaç groc, estelades i senyeres, pujaven ràpidament als autocars. Hi havia nervis, també entre els que van viatjar a Barcelona en cotxe. Volien arribar al més aviat possible a la capital catalana i deien que estaven il·lusionats davant d’aquesta nova manifestació i la creació d’una “nova República catalana”, encara que asseguraven que no s’havien imaginat mai que sortirien al carrer per exigir l’excarceració dels “presos polítics”. Una vegada a Barcelona, els autocars van aparcar als carrers Indústria i Mallorca, entre altres vies. I quan van baixar, els veïns intentaven atansar-se tant com podien a la capçalera de la marxa, al carrer Marina a la cruïlla amb Pujades (a prop del Parlament), tot i que molts no podien passar de la Sagrada Família. Els veïns del Pallars van escollir una ubicació simbòlica per plantar les pancartes, ja que es van situar just enmig de l’encreuament entre el carrer Marina, que és on es va celebrar la protesta, i el carrer Pallars. Els assistents mantenien el silenci, que només es trencava amb els crits de “Llibertat”, “Puigdemont és el nostre president” i també “No esteu sols”. Els manifestants coincidien a dir que l’objectiu de la convocatòria era traslladar el seu suport als empresonats i protestar contra l’aplicació del 155.

Als carrers, la majoria de les converses eren sobre política. Hi havia preocupació per la reacció del Govern espanyol després de les eleccions del 21 de desembre, si el Govern electe torna a ser independentista, però la il·lusió i els somriures van tornar a ser els protagonistes.