Llarena dóna 2 dies al Govern de Puigdemont per pagar una fiança de més de dos milions

El magistrat del Tribunal Suprem Pablo Llarena va donar ahir un termini de dos dies a Carles Puigdemont, Oriol Junqueras i els 12 consellers del seu Govern cessats en aplicació del 155 perquè abonin una fiança de 2.135.948,6 euros en concepte de responsabilitat civil. L’import haurà de ser abonat de manera solidària per aquests 14 processats, atès que l’ordre de processament va ser ratificada dimarts per la Sala d’Apel·lacions de l’alt tribunal.

En cas que els líders independentistes investigats no paguin la fiança en el termini concedit, Llarena procedirà a embargar-los els béns. A més, en la seua providència, el magistrat recorda també que la fiança no podrà ser pagada per cap fiador. D’altra banda, Llarena va donar ahir llum verda al trasllat de Junqueras i del conseller cessat d’Exteriors, Raül Romeva, a presons catalanes. En aquest sentit, i en resposta a una consulta d’Institucions Penitenciàries, va indicar que “no existeix cap raó processal que condueixi a la custòdia dels processats a cap centre penitenciari concret”. Després d’aquest posicionament, Llarena encara ha de pronunciar-se sobre l’acostament a Catalunya dels consellers cessats Josep Rull, Jordi Turull i Joaquim Forn, que van sol·licitar dijous el trasllat.

L’Executiu nega ara que agents espanyols participessin en l’arrest de Puigdemont al març

En un altre ordre de coses, el judici al Suprem contra els líders independentistes per l’1-O podria retardar-se fins després de les municipals de maig de l’any que ve. Segons premsa madrilenya, la fase intermèdia del procediment podria estendre’s fins a final d’any, ja que la instrucció de la causa està durant més que no es preveia.

D’aquesta manera, a començaments del febrer del 2019 es podria fixar la data del judici, lluny de la previsió inicial que tingués lloc aquesta mateixa tardor. Així les coses, la Fiscalia s’havia oposat aquest dimarts a la sortida en llibertat de Forn al·legant, entre altres, la proximitat del judici.

La lletrada de l’administració de justícia de Granollers, que va aixecar acta del registre del domicili de Josep Maria Jové, exnúmero 2 de Junqueras, a les Franqueses del Vallès el 20 de setembre, va remetre un escrit a Llarena en el qual certifica que Jové va renunciar a ser present al registre del seu despatx a Barcelona abans de les 12.15, cosa que contradiu la versió de la Guàrdia Civil, que afirmava que no els va comunicar la decisió. Així, si el despatx de Jové hagués estat registrat abans, la intervenció a Economia hauria pogut ser més ràpida, i s’hauria evitat l’aglomeració de manifestants a la porta.

KIEL

L’Audiència Territorial de Schleswig-Holstein ha notificat a Eurojust, que és l’òrgan comunitari que s’encarrega de la cooperació judicial entre els Estats membres de la Unió Europea, que emetrà la decisió sobre si entrega o no Carles Puigdemont a les autoritats espanyoles fora del termini màxim de 90 dies que marca la normativa. En aquest sentit, el termini ordinari és de 60, encara que en casos complexos pot prorrogar-se fins als 3 mesos. No obstant, pot donar-se una tercera possibilitat en processos excepcionals, tal com va explicar l’advocat Gonzalo Boye, que permeten a l’òrgan judicial demorar sine die la decisió. En aquest sentit, Boye va atribuir el retard en el procediment al fet que el magistrat del Suprem Pablo Llarena continua enviant documents a Alemanya per fonamentar l’acusació de malversació contra el líder de JxCat. A més, Boye va remarcar que els documents estan només en castellà, la qual cosa alenteix el procés.

En un altre ordre de coses, el Govern de Pedro Sánchez va explicar ahir que en la detenció de Puigdemont a Alemanya el mes de març passat “no van participar mitjans tècnics ni humans espanyols”.

Així, en una resposta per escrit al senador de Bildu Jon Iñarritu, l’Executiu central va contradir la versió donada per la Policia Nacional el mateix dia de l’arrest, quan es va afirmar que en l’esmentada operació havien participat agents del cos i del CNI.

Els agents de l’1-O no poden ser víctimes d’odi, segons la JustíciaEl Tribunal Superior de Justicia de Catalunya va dictaminar ahir que qualificar els agents de la Policia Nacional i de la Guàrdia Civil que van participar en l’operatiu de l’1-O com a “forces d’ocupació” o instar a fer-los fora dels llocs en els quals s’allotjaven no és constitutiu d’un delicte d’odi, ja que no formen part de cap grup social. D’aquesta manera, els magistrats van rebutjar la querella presentada per la Fiscalia contra el diputat d’ERC Ferran Civit, parella de la delegada del Govern català a Brussel·les, la lleidatana Meritxell Serret, que va publicar a l’octubre tuits rebutjant la presència dels agents a Catalunya.