Els enigmes del 'procés'

Els interrogatoris practicats fins la data no han aclarit les incògnites entorn d’algun dels aspectes nuclears de les acusacions, sinó que al contrari, han alimentat fins i tot més els dubtes. Enfocats, la Moleskine, els diners que va costar el referèndum o les urnes. Són els enigmes del "procés".

QUI VA PAGAR EL REFERÈNDUM?

Amb diners públics no, van repetir els acusats fins la sacietat. Ni les factures que va mostrar la Fiscalia no van desvirtuar un àpex el rictus dels exconsellers, que van sortir al pas assegurant que són proforma que no es van arribar a formalitzar, encara que ni Junqueras ni Romeva -els departaments del qual són clau en la malversació- es van sotmetre a les captures de pantalla de la Fiscalia.

Però llavors sorgeix la pregunta. Qui va pagar l’1-O?. Crida l’atenció que en tan sols dos interrogatoris es plantegés aquesta qüestió. Carles Mundó va estirar lògica: "No es va finançar amb diners públics i, com no hi ha una tercera alternativa, es va sufragar amb diners privats, però no sé de qui".

I Santi Vila va apuntar mecenes catalanistes i empresaris compromesos amb la causa, però només "especulativament".

La prova testifical aclarirà la gran incògnita i donarà resposta a casos com el de Turull, a qui li va tocar el moment més delicat fins la data quan li van mostrar una factura de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals per a la publicitat de l’1-O.

Va sortir dient que els anuncis són gratuïts en virtut d’un acord marc amb aquesta institució, però que la seua directora Nuria Llorach sosté el contrari i vol cobrar.

LES URNES

D’on van sortir? Qui les va encarregar? Ningú no ho sap. O almenys ningú no ha dit saber-ho davant del tribunal. Van aparèixer en una roda de premsa dos dies abans del referèndum i allà va ser la primera vegada que les va veure Jordi Turull, un dels encarregats de presentar-les públicament, juntament amb Oriol Junqueras i Raül Romeva. Si Turull les va veure el 29 de setembre, Rull no va poder fer-ho fins l’1 d’octubre, ja en ple referèndum, encara que sempre va tenir la convicció que apareixerien ja que "la força de l’esperança és extraordinària". I si cap membre del Govern de Puigdemont no sabia res de les urnes, poc coneixia l’expresident de l’ANC Jordi Sànchez, que tampoc no es va encarregar de guardar-les. No així sobre les paperetes, que va reconèixer que l’ANC les va repartir i va animar els ciutadans que les imprimissin. Des de l’anonimat, un empresari català va explicar en el seu dia a diversos mitjans que va ser ell qui va liderar la xarxa secreta de voluntaris que, per 100.000 euros, va comprar a una empresa xinesa les urnes, que van arribar per vaixell al port de Marsella per ser distribuïdes per Catalunya. Vox va intentar, sense èxit, que el jutge ho investigués.

ENFOCATS

El fantasma del "procés". Un power point de 41 pagines sense autor conegut que va ser intervingut el 20-S a la casa del número dos de Junqueras, Josep María Jove. Es tradueix com el full de ruta informal que traça el camí unilateral cap a la independència i que conviu en el temps amb el famós Llibre Blanc de la Transició Nacional de Catalunya impulsat per JxSí i la CUP.

Encara que el cridaner no és el què, sinó el qui, ja que aquest pla estaria gestionat per dos comitès a l’ombra. Un d’estratègic amb Puigdemont, Junqueras, diputats i els líders d'Assemblea Nacional Catalana (ANC), Omnium i Associació de Municipis per la Independència (AMI). I un altre executiu amb els consellers, tècnics i experts. Dos branques per a un govern monocolor oficiós, que ningú no reconeix. Perquè els exconsellers reneguen del seu coneixement fins el punt de titllar-lo d’"apòcrif i estrambòtic". "No el conec", "jo aquest document no l'he vist", "em vaig assabentar de la seua existència a la presó" són les respostes a la Fiscalia, cada vegada menys entusiasmada per preguntar per una prova clau en la seua acusació.

Un document que admet ja fins a burles, com quan Jordi Sànchez irònicament es va referir a ell com "la pedra angular" del "procés". Caldrà esperar a escoltar Jové per duplicat, quan testifiqui al Suprem i també davant del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) on està investigat, per calibrar el valor d’aquest tresor que va trobar la Guàrdia Civil.

AGENDA MOLESKINE

L’annex d’Enfocats, confiscat també a Jové. Suposadament contenia anotacions manuscrites sobre les reunions secretes el 2015 i 2016 del comitè estratègic. Com succeeix amb l’altre document, ningú no ha vist mai la Moleskine, clau per donar cobertura a Enfocats. Ningú no s’ha reunit amb ningú mai. Només Rull va admetre una trobada que recull l’agenda però curiosament la Fiscalia no va insistir més en repreguntar-li, fent la sensació de donar per perduda aquesta prova. Si Enfocats decau, la Moleskine va darrere.