Enfrontament obert nord-sud a la UE pel fons de reconstrucció

La cimera dels caps d’estat i de Govern de la Unió Europea celebrada ahir per debatre les característiques del fons de recuperació econòmica després de la pandèmia de coronavirus va finalitzar –tal com s’esperava– sense acord, cosa que obliga a celebrar una segona trobada a mitjans de juliol a Brussel·les per continuar negociant.

Sobre la taula de negociació hi ha la proposta de la Comissió Europea (CE) d’un pla de recuperació bilionari per rellançar l’economia que compta amb dos elements clau: un fons de recuperació amb 750.000 milions d’euros finançat amb l’emissió de deute comú i un pressupost comunitari per al període 2021-2027 que ascendeix a 1,1 bilions d’euros. Les diferències nord-sud es mantenen. Mentre que Espanya o Itàlia defensen que la majoria de fons siguin transferències, els països austers, com Holanda o Àustria, aposten pels crèdits.

“La primera discussió ha estat molt positiva”, va destacar la presidenta de la Comissió Europea, Ursula Von der Leyen, que va assegurar que els líders estan d’acord en la necessitat d’una resposta ambiciosa, “que combini solidaritat, inversions i reformes”, i molts van subratllar que “s’ha de fer tot el possible per aconseguir un acord abans de l’aturada de l’estiu”. No obstant, va reconèixer que hi ha també diferències en assumptes com la mida global del futur pressupost, l’equilibri entre els préstecs i les subvencions del fons de recuperació, els nous recursos, els criteris per repartir els diners del fons i els descomptes del pressupost.

Per la seua banda, el president del Govern espanyol, Pedro Sánchez, va demanar que l’acord estigui en vigor fins a l’1 de gener del 2021. “Com més temps perdem, més profunda serà la recessió”, va avisar. Espanya, de la mateixa manera que França, Itàlia o Alemanya, veu amb bons ulls la proposta de Brussel·les, però d’altres, liderades pels Països Baixos, Suècia, Dinamarca o Àustria volen reduir la mida del fons, augmentar el pes dels préstecs sobre les transferències i limitar-ne la durada.

La presidenta del Banc Central Europeu (BCE), Christine Lagarde, va advertir els caps d’estat i de govern de la UE que l’impacte de la pandèmia sobre el mercat laboral encara no ha arribat al pitjor punt i que aquest moment “encara ha d’arribar”. És un dels missatges que, segons fonts diplomàtiques, la francesa va traslladar als líders europeus a la cimera per videoconferència que van celebrar ahir.

En concret, va apuntar que el BCE espera una caiguda del PIB de l’eurozona del 13% el segon trimestre d’aquest any respecte als tres mesos anteriors i una contracció en tot el 2020 del 8,7%. “El pitjor de l’impacte als mercats laborals encara ha d’arribar”, va expressar Lagarde a la reunió, i va assenyalar que la taxa d’atur a l’eurozona podria elevar-se al 10% i colpejar de forma “particularment dura” els joves. Segons les últimes dades que ha ofert Eurostat, la desocupació a l’eurozona es va situar a l’abril en el 7,3%. Va apuntar també que les mesures “decisives i efectives” adoptades fins ara tant a nivell estatal com europeu han funcionat per impulsar un cert “rebot” de l’economia i “comprar una mica de temps”. Això “s’ha reflectit en la confiança dels mercats”, però va advertir que un “fracàs” en les negociacions sobre el fons de reconstrucció “podria conduir a un canvi en aquesta confiança”.