Quin termini té el Parlament per constituir-se després de les eleccions?
Una vista de l'hemicicle del Parlament de Catalunya
El Parlament tindrà fins el divendres 12 de març per constituir-se després de les eleccions catalanes del 14 de febrer, en les quals el PSC va aconseguir la victòria en vots, però va empatar en 33 escons amb ERC, seguits per Junts, que en va obtenir 32.
Els terminis estan recollits a la Llei de Presidència de la Generalitat i el Govern, que dona al president de la Generalitat 20 dies hàbils des de la data de les eleccions per convocar la sessió constitutiva de la Cambra.
Després de la sessió constitutiva del Parlament, en la qual s’elegeix el president de la Cambra i els membres de la Taula, s’obre un termini de 10 dies hàbils perquè el president de la Cambra proposi la investidura d’un candidat a la Presidència de la Generalitat.
Això situaria el termini màxim fins dilluns 26 de març: llavors se sotmetria a una primera votació i, si no aconseguís la majoria absoluta dels vots, dos dies més tard se celebraria una segona votació, en la qual al candidat li valdria la majoria simple per ser investit.
Si tampoc no ho aconseguís llavors, s’obriria un termini màxim de dos mesos per trobar un candidat –la qual cosa portaria a finals de maig– i, si no fos possible, es tornarien a convocar eleccions automàticament, com va passar després de la inhabilitació de Torra i va provocar que els comicis caiguessin el 14 de febrer.
LA POTESTAT DEL PRESIDENT DEL PARLAMENT
Dos dels candidats, el socialista Salvador Illa i el republicà Pere Aragonès ja han manifestat la seua intenció de sotmetre’s a la investidura: el presidenciable del PSC ho té difícil perquè les seues opcions passen només per sumar amb ERC i comuns, una cosa que els republicans han rebutjat, mentre que Aragonès proposa un pacte amb Junts, CUP i comuns, que també sembla complicat perquè compta amb vetos creuats.
La Llei de Presidència indica que és el president del Parlament qui proposa al ple un candidat a la Presidència: "Correspon al president del Parlament proposar al ple un candidat a la presidència de la Generalitat, una vegada consultats els representants dels partits i grups polítics amb representació parlamentària", resa la norma.
D’aquesta manera, cal veure si el fet que Illa hagi guanyat les eleccions és suficient per convèncer el futur president de la Cambra que el proposi –amb gairebé total seguretat aquest president serà d’un partit independentista, ja que mantenen la majoria absoluta a l’hemicicle–.
