2.087 migrants morts en pasteres des del gener, gairebé tants com en tot el 2020

Gairebé 2.100 persones han mort o desaparegut en el primer semestre de l’any en pasteres amb rumb a Espanya, tantes com en tot el 2020 (2.087 enfront 2.170), en un any que amenaça de convertir-se en el "més dramàtic" de la història i en el qual la crisi diplomàtica amb el Marroc "està matant" a gent en la Ruta Canària, segons el col·lectiu Caminando Fronteras, que fa una crida a l'Estat espanyol.

Caminando Fronteras confirma que des de l’1 de gener al 30 de juny han mort o desapareguts a l’Atlàntic 1.922 persones en 57 tragèdies en la Ruta Canària (més que en tot el 2020, que en van morir 1.851), a les que se sumen unes altres 165 víctimes més que han mort al Mediterrani: 93 en la Ruta d’Alborán, 36 a l’Estret de Gibraltar i 36 en pasteres sortides des de la costa d’Algèria.

Helena Maleno, la portaveu de la ONG, subratlla que aquestes xifres no només igualen en sis mesos el balanç de 2020 en la majoria de les rutes, en especial a les Canàries, sinó que no tenen precedents des que la seua ONG van començar a recopilar dades, el 2007.

L’activista s’ha dirigit directament al Govern d’Espanya perquè convoqui immediatament una reunió "al més alt nivell", amb tots els ministeris i prengui mesures urgents, començant per reforçar els mitjans aeris i marítims de rescat assignats a les Canàries, la ruta més activa amb diferència.

En els sis mesos de 2021, exceptuant el març, s’han superat les 300 víctimes (326 al gener, 324 al març, 132 al març, 422 a l’abril, 418 al maig i 465 al juny) i en almenys 96 casos s’ha pogut documentar que els morts o desapareguts eren nens, l’últim d’ells, la petita Yamila, que va morir en un helicòpter de rescat el 30 de juny després de sobreviure dues setmanes al mig de l'oceà. 

Embarcacions amb pitjors condicions 

Caminando Fronteras detecta des de fa mesos que els immigrants que s’aventuren a l’Atlàntic en la Ruta Canària ho fan cada vegada amb embarcacions amb pitjors condicions -els preocupen sobretot les llanxes pneumàtiques-, moltes vegades sense que cap d’ells tingui experiència al mar o sàpiga navegar, i amb un nombre de dones i nens a bord que va a l’alça.

Crisi diplomàtica entre Espanya i Marroc

El col·lectiu també alerta que darrere de les dades d’aquest primer semestre, s'hi perceben les conseqüències de la crisi diplomàtica oberta entre Espanya i el Marroc. Maleno denuncia que en diverses ocasions la Marina Marroquí no hagi anat a rescatar els pneumàtics o pasteres que demanaven socors a prop de les aigües del Sàhara i que deixés els seus ocupants enfonsar-se. En conseqüència, al seu judici, Espanya hauria d'haver reforçat la capacitat de Salvament a les Canàries, mitjançant més avions de rastreig. 

D'altra banda, el sacerdot claretià José Antonio Benítez alerta sobre les dificultats que es troben les famílies de les víctimes per trobar informació sobre els morts o desapareguts o per donar-los sepultura a les Canàries conforme a les seues creences, majoritàriament musulmanes. Per això ha demandat més sensibilitat i mitjans d’atenció a les autoritats espanyoles.