Europa elevarà "substancialment" la despesa militar davant de l'amenaça russa
Un soldat ajuda una dona que baixa unes escales a Lviv.
Els caps d’Estat i de govern de la Unió Europea han acordat aquest divendres elevar "substancialment" la despesa militar per fer front a la nova realitat de seguretat que suposa la invasió russa d’Ucraïna. En la cimera informal celebrada a Versalles, França, els líders dels Vint-i-set han deixat per escrit el seu compromís d’"invertir més i millor en mitjans de Defensa i tecnologia innovadora".
Aquest acord arriba enmig de la guerra a Ucraïna, una crisi que posa en perill l’ordre de seguretat europeu i davant de la qual els Vint-i-set reafirmen la solidaritat de seguretat, amb una menció a la clausula de defensa mútua que recull el tractat de la UE, a peticion de Suècia i Finlàndia, que no són membres de l’OTAN. La presidenta de la Comissió Europea, Ursula von der Leyen, ha agraït al terme de la cimera l’anunci d’alguns de líders de la seua voluntat d’elevar la despesa en defensa i ha confiat que "els segueixin d’altres".
La cap de l’Executiu comunitari ha avisat de la necessitat d’evitar una "fragmentació" en el desenvolupament de seguretat i defensa dels Estats membre i la seua indústria, per la qual cosa també ha celebrat l’encàrrec dels mandataris europeus perquè el seu Executiu presenti "a mitjans de maig" un diagnòstic de "els buits en la inversió en defensa" i idees per cobrir aquestes llacunes.
A ulls del president del Consell europeu, Charles Michel, la invasió russa d’Ucraïna i la reacció de la Unió Europea han "consagrat el naixement de la defensa europea", per a la que encara és necessari identificar les àrees d’acció i inversió per potenciar el seu desenvolupament. Amb aquest repte i en vista de les propostes encarregades a l’Executiu comunitari, els líders preveuen trobar-se en una nova cimera extraordinària centrada en defensa i seguretat per a la qual encara no hi ha data però de la qual Michel i el president de França, Emmanuel Macron, han apuntat que serà al maig, abans de la cimera de l’OTAN de juny prevista a Madrid.
Per la seua part, en roda de premsa després de la reunió informal, el president del Govern espanyol, Pedro Sánchez, ha assenyalat que la perspectiva d’Espanya en matèria de despesa militar és assolir l’1,24% del PIB per a l’any 2024, per avançar d’aquesta forma en els compromisos que exigeix l’OTAN, però lluny del llistó del 2% que demana l’organització militar.
Sánchez ha posat èmfasi que bona part d’aquest pressupost es destini a inversions en Defensa, una mica en el que Espanya sí que compleix. "És on els europeus estem posant l’èmfasi. Del que parlem és d’acabar amb la fragmentació de la base industrial de Defensa", ha dit, per recalcar que la clau és "gastar millor" i generar "sinergies" entre Estats membres.
AUGMENT "SUBSTANCIAL" DE LA DESPESA MILITAR
En concret, la declaració pactada pels líders parla d’augmentar "substancialment" la inversió en Defensa, també de forma col·laborativa en la Unió per corregir les "deficiències estratègiques" a nivell de la UE. Com a teló de fons estan els escassos avenços aconseguits en la cooperació entre Estats membres en matèria de Defensa els últims anys, malgrat dotar-se del marc de la Cooperación Permanente Estructurada (PESCO). Les compres i inversions militars conjuntes són a la baixa des de 2016 i molt lluny de l’objectiu de realitzar el 35 per cent de despesa de forma conjunta.
Els caps d’Estat i de Govern europeus posen el focus en estimular la despesa conjunta i realitzar compres conjuntes de Defensa, així com invertir més en les missions militars de la UE, inclòs un focus més important en àrees com la ciberseguretat i la connectivitat per satèl·lit.
