Quatre milions de refugiats ucraïnesos en un conflicte que no afluixa

Els ucraïnesos que han escapat del seu país a causa de la guerra, majoritàriament dones, nens i persones grans, han superat avui la barrera dels quatre milions. L’Agència de l’ONU per als Refugiats (ACNUR) ha ofert avui aquesta dada, quan s’ha arribat al trenta-cinquè dia de guerra, que registra activitat rellevant en llocs com Kíiv i Txernihiv, on Rússia deia que abaixaria la intensitat de les seues accions. ACNUR va predir ja en l’inici de la invasió russa que s'arribaria a aquesta xifra, que suposa l’èxode més gran a Europa des del final de la Segunda Guerra Mundial, i que gairebé un de cada deu ucraïnesos hagi deixat el seu país en només un mes.

Més de la meitat d’aquests refugiats van arribar a la veïna Polònia, que acull uns 2,3 milions d’ucraïnesos, mentre que al voltant de 600.000 es troben a Romania, on milers d’ells van passar abans per la veïna Moldàvia.

Atacs a Kíiv i Txernihiv

Les autoritats ucraïneses creuen que és "massa aviat" per confirmar que els russos han complert el seu compromís de reduir els atacs sobre les ciutats de Kíiv i Txernihiv, ja que durant tota aquesta nit s’han produït bombardejos i han continuat sonant les sirenes antiaèries. Vadym Denysenko, assessor del ministeri de l’Interior ucraïnès, va assegurar a més que "certes unitats i equips (russos) estan entrant al territori de Bielorússia. Això és més una rotació de tropes per curar-se les ferides que una suspensió real de les hostilitats", va dir l’assessor ministerial.

Rússia, que va envair Ucraïna el passat 24 de febrer, es va comprometre ahir a disminuir la seua pressió ofensiva sobre les ciutats de Kíiv i Txernihiv, després de les converses que van mantenir delegats ucraïnesos i russos a Istanbul. A més, Rússia ha anunciat avui que les seues forces armades van destruir 64 objectius militars ucraïnesos en les passades vint-i-quatre hores, inclòs un estat major de les forces d’operacions especials a la regió de Mikolaiv, al sud d’Ucraïna.

Tropes russes es repleguen

Les unitats russes que van patir importants pèrdues s’han vist obligades a tornar a Bielorússia i Rússia per reorganitzar-se i reproveir-se, indica l’últim informe d’intel·ligència militar del Regne Unit divulgat aquest dimecres. Aquesta situació posa de manifest "les dificultats que Rússia té per reorganitzar les seues unitats en àrees avançades dins d’Ucraïna", segons la informació del Ministeri britànic de Defensa. És probable que Rússia continuï compensant la seua reduïda capacitat de maniobra terrestre amb atacs massius d’artilleria i míssils, afegeix.

La declaració de Rússia de què centra la seua ofensiva a Donetsk i Luhansk "és probablement una admissió que lluita per mantenir més d’un significatiu eix d’avanç", puntualitza l’informe.

Corredors humanitaris

Les autoritats ucraïneses han acordat amb les russes l’obertura aquest dimecres de tres corredors humanitaris per a l’evacuació de ciutadans, ha informat avui en el seu compte de Telegram la vice-primera ministra d’Ucraïna, Irina Veresxuk. "Fins ara han recordat tres corredors humanitaris; el primer servirà per a l’evacuació dels residents de Mariúpol i l’entrega d’ajuda humanitària a Berdiansk", va explicar la també responsable per a la Reintegració dels Territoris Ocupats Temporalment d’Ucraïna.

La ministra va agregar que un altre corredor es destinarà a fer arribar ajuda humanitària i evacuar persones de Melitopol, mentre un tercer inclourà un comboi de persones que sortiran d’Enerhodar cap a Zaporiyia, en aquest cas amb vehicles particulars. Tots ells proven d’evacuar ciutadans de les ciutats del sud del país, les més castigades pels bombardejos de les tropes russes des que van envair el país el 24 de febrer passat.

És el cas de la ciutat portuària de Mariúpol, que tenia una població anterior a la guerra de mig milió d’habitants i que fa setmanes que és assetjada per les tropes russes, per la qual cosa els pocs residents que hi queden, uns 160.000 segons les autoritats, no tenen accés a béns bàsics com l’aigua potable i serveis com el gas o la calefacció.

Investigaran violacions de drets humans

El colombià Pablo de Greiff, el noruec Erik Mose i Jasminka Dzumhur, de Bòsnia i Hercegovina, han estat nomenats avui membres de la Comissió d’Investigació per a Ucraïna, aprovada pel Consell de Drets Humans de l’ONU per investigar possibles violacions de drets humans durant la invasió russa. Han així mateix "d’identificar en la mesura possible quins individus o entitats han estat responsables de violacions d’abusos als drets humans" a Ucraïna, a fi de garantir que retin comptes.

L’objectiu és aconseguir com més aviat millor proves que puguin servir per jutjar els perpetradors davant de la Justícia, en un moment en què la Cort Penal Internacional a la Haia ja ha obert també investigacions entorn de la guerra a Ucraïna.