SEGRE

1-O TRIBUNALS

El futur de Puigdemont, a l'estiu

L'advocat de la UE opinarà el 14 de juliol sobre les euroordres, preludi de la sentència || Espanya avala la competència del Suprem i els independentistes veuen risc de vulneració de drets

Lluís Puig i Carles Puigdemont a Brussel·les en foto d’arxiu.

Lluís Puig i Carles Puigdemont a Brussel·les en foto d’arxiu.EFE

Publicat per

Creat:

Actualitzat:

L’Advocat General del Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE), Jean Richard de la Tour, presentarà el pròxim 14 de juliol les seues conclusions sobre l’abast de les euroordres presentades pel magistrat del Tribunal Suprem, Pablo Llarena, contra Carles Puigdemont, Toni Comín, Clara Ponsatí, Lluís Puig i Marta Rovira per la seua implicació en l’1-O. Així ho va assegurar després d’una vista de més de sis hores en què la Gran Sala del TJUE va examinar les qüestions prejudicials remeses per Llarena per determinar si Bèlgica pot qüestionar la competència del Suprem per emetre les euroordres i si la justícia d’aquest país va argumentar correctament que a Espanya es violen els drets fonamentals. S’hi van enfrontar les posicions d’Espanya, la Comissió Europea i els líders independentistes.

L’informe de De la Tour no serà vinculant, no obstant, en un 85% dels casos acaba sent determinant per a la sentència final, que arribarà previsiblement poc després definint el futur de tots ells. Durant la sessió, el fiscal Fidel Ángel Cadena Serrano, que representava els interessos d’Espanya, va negar que hi hagi vulneracions de drets a l’Estat i va defensar que el Suprem té legitimitat per jutjar-los. Amb els seus arguments es va alinear l’advocat que representa la Comissió Europea, que va defensar la posició d’Espanya.

El lletrat Julio Baquero va avalar que es pugui realitzar una extradició sense revisar el dret a un judici just si no existeixen “deficiències sistèmiques” de l’estat de dret, de manera que dona a entendre, doncs, que no hi ha aquest problema a Espanya. Per la seua banda, les defenses dels líders de l’1-O van acusar Llarena d’utilitzar les euroordres de forma política. En aquest sentit, van denunciar que pateixen una “persecució infame” per motius polítics i que “no tenen garanties de tenir un judici just a Espanya”. El jutge ponent del TJUE, el danès Lars Bay Larsen, va comentar que veu “una mica estrany” que Bèlgica no consultés Luxemburg sobre les euroordres.

Un periple judicial que ja s’allarga més de quatre anys

Des que l’expresident de la Generalitat Carles Puigdemont i altres líders independentistes van deixar Catalunya i per extensió Espanya després de la Declaració d’Independència del Parlament del 27 d’octubre del 2017, la justícia espanyola va iniciar una fallida recerca i captura de tots ells. I és que, per ara, el magistrat del Tribunal Suprem que va instruir la causa del procés, Pablo Llarena, no ha aconseguit que prosperi ni una de sola de les múltiples euroordres dictades en diversos països de la Unió Europea.

Però el revés que el va portar a plantejar les qüestions prejudicials que ara el Tribunal de Justícia de la UE delibera, va ser quan el Tribunal d’Apel·lació de Brussel·les va denegar l’entrega a Espanya de l’exconseller Lluís Puig, acusat de malversació i desobediència, al·legant que veia un risc de vulneració del dret a un judici just i a la presumpció d’innocència.

Veuen desproporció en les condemnes pel procés

El vicepresident del Tribunal Constitucional, Juan Antonio Xiol Ríos, i els magistrats María Luisa Balaguer i Ramón Sáez creuen que la sentència del Tribunal Suprem sobre el procés va ser desproporcionada i va vulnerar els drets fonamentals dels acusats. Així consta en els seus vots discrepants en les sentències que, no obstant, van avalar la pena imposada a Oriol Junqueras, Raül Romeva, Dolors Bassa i Joaquim Forn.

Els tres veuen desproporcionades les penes per sedició, que consideren fins i tot inconstitucionals. Les veuen poc respectuoses amb l’“actual estàndard de dret nacional i europeu dels drets humans”.Per la seua part, la sentència per la qual desestima el recurs de Junqueras i Romeva afirma que no es va vulnerar el seu dret a un procés amb garanties al condemnar-los a 13 i 12 anys respectivament, i adverteix que per aquests delictes l’acusació popular, de fet, havia demanat condemnes més greus. En el cas de Bassa i Forn diu que no van ser condemnats per “ideologia”, sinó per la seua “activa promoció” del “referèndum il·legal de l’1-O”.

tracking