El Parlament commemora amb un ple solemne els 90 anys de la institució

El Parlament de Catalunya ha commemorat aquest dilluns els 90 anys de la institució amb un ple solemne al qual han assistit, a banda del Govern i dels actuals diputats, antics presidents de la Generalitat i de la cambra i exdiputats. El president de la Generalitat, Pere Aragonès, ha clos la celebració fent una crida a continuar "el camí de la democràcia i la llibertat" iniciat l'any 1932 amb l'obertura de la cambra catalana. Ha subratllat que les institucions com el Parlament "representen la Catalunya sencera" i són on es decideix i construeix "el futur del país". En aquest sentit, malgrat que ha reconegut que li agradaria "avançar més ràpid", ha assegurat que "la llibertat i la democràcia sempre s'acaben obrint pas".

Aragonès ha afirmat que la sessió constitutiva del Parlament de 1932 i el "restabliment, no creació", de la cambra i de la Generalitat després de la dictadura franquista són part del "camí ample on pot transitar el país sencer". "Fa 90 anys vam començar a obrir el camí de la democràcia i la llibertat, que busca que tothom avanci, oferir prosperitat, una vida millor, més amable i més feliç", ha dit. "Per això mai no hem de deixar d'obrir camí", ha afegit.

Ha fet un repàs al recorregut del Parlament des de l'obertura a càrrec de Macià fins a dia d'avui, passant pels "40 anys de persecució i repressió del franquisme" i també els fets de la tardor de 2017, amb l'empresonament de l'aleshores presidenta de la cambra, Carme Forcadell. Tot i aquestes vicissituds, ha lloat la capacitat del Parlament de Catalunya de ser "la seu on neixen, es defensen i es preserven els drets i llibertats dels ciutadans".

El ple de celebració l'ha obert la vicepresidenta de la Mesa, Alba Vergés, que exerceix les funcions de presidenta i que ha donat pas a un vídeo d'un discurs de Francesc Macià, president de la Generalitat de 1932 a 1933. Seguidament han intervingut els líders de cadascun dels grups polítics -excepte Vox, que no ha volgut ser a l'acte- abans de la clausura d'Aragonès. Entre els assistents a l'hemicicle hi havia els expresidents de la Generalitat Jordi Pujol, José Montilla i Artur Mas i els expresidents del Parlament com Joan Rigol, Núria de Gispert, Ernest Benach i Carme Forcadell. També Roger Torrent, que ara és conseller de l'actual Govern.

Els grups parlamentaris

El president del PPC i diputat del Grup Mixt, Alejandro Fernández, ha fet una glossa al parlamentarisme, sense el qual "no hi ha democràcia", ha dit, i que és "el millor antídot contra el populisme i la demagògia". "Degradar el parlamentarisme és degradar la democràcia", ha advertit.

La nota dissonant -amb permís de l'absència de Vox, que ha titllat de "farsa" la celebració- l'ha posada el líder de Cs al Parlament, Carlos Carrizosa, que ha aprofitat el seu discurs per carregar contra la reforma del Codi Penal pactada entre PSOE, Unides Podem i ERC i ha considerat "una amenaça per a l'autogovern i el Parlament" els republicans. A canvi, ha reivindicat la figura de Josep Tarradellas, "que va encarnar perfectament el sentit comú", al qual ha contraposat a Jordi Pujol, present a l'hemicicle, i al qual ha acusat d'instaurar una "dictadura blanca" a Catalunya.

La diputada de la CUP-NCG Montserrat Vinyets ha recordat com el 1934 el Parlament va aprovar la llei de contractes de conreu, que va ser suspesa pel Tribunal de Garanties Constitucionals i tornada a aprovar -sense modificacions- per la cambra. Ha apel·lat a aquell esperit per aplicar noves lleis i aprovar i aplicar lleis socials com les que protegeixen els llogaters davant dels "propietaris en forma de voltors". "La resposta ha de ser com van fer el 34: no acatar les sentències d'inconstitucionalitat, sinó promulgar una nova llei".

Reivindicació similar ha fet la líder dels comuns, Jéssica Albiach, que ha lloat les normes aprovades per la cambra i ha defensat que "al Parlament s'ha de poder parlar de tot". "No hi pot haver censura ni autocensura perquè la llibertat és, sobretot, la possibilitat d'imaginar-nos un lloc millor", ha valorat.

Des de JxCat, Albert Batet, ha animat a "seguir lluitant i defensant" la sobirania de la cambra i de Catalunya "cada dia". "Només tindrem un Parlament plenament democràtic i funcional quan tinguem la plena sobirania", ha alertat. També ha repassat els "anys tacats de foscor" que ha viscut la política catalana i ha fet esment a la situació de la presidenta del seu partit, Laura Borràs, suspesa com a diputada i presidenta del Parlament.

El republicà Josep Maria Jové també ha parlat de "repressió, presó, causes obertes contra desenes de ciutadans i un exili que encara avui perdura" com a llegat de l'acció legislativa del Parlament, vinculant la persecució franquista a la provocada pel referèndum de l'1 d'octubre de 2017. Alhora, ha exalçat la producció de lleis socials com la de control dels lloguers i ha garantit que quan la cambra "avança al servei de la gent, capgira paradigmes i qüestiona privilegis".

El primer secretari del PSC, Salvador Illa emplaçat les classes polítiques del present a "encarar el futur de tots els ciutadans de Catalunya" i els ha recomanat de fer-ho "pensant sempre en la totalitat de Catalunya", col·laborant i cooperant "amb la resta d'Espanya i d'Europa" i amb ambició "realista, possible i viable". "Fixar horitzons impossibles és el camí segur a la frustració individual i col·lectiva".